logo @ + escolta / 听 / listen

circ de text en tres actes

Carles Hac Mor + Gerard Altaió + Eduard Escoffet

 

SINOPSI:

Philip Astley, nascut a Newcastle el 1742, realitza al barri de Lambeth
els primers shows amb cavalls i sabre fent de genet. Lloga, posteriorment,
el camp de Halfpenny Hatch. El 1770 trasllada la companyia a prop del camp,
en un solar per edificar. Neix així el circ modern. El 1779 es converteix
en un amfiteatre de fusta, l’Astley’s Royal Amphitheater of Arts. El 1782
adquireix un terreny a França, al Faubourg du Temple, de París.

El 2006, dos personatges indiferenciats, sense gaire gènere i cap continuïtat
psicològica es canvien constantment els papers. I no en tenen, de papers.
Aire. Un tercer personatge, el Domadós, executa funcions de llums, seguretat,
home-anunci i atrezzo. Text. Un circ rescrit per fer-lo volar en companyia d’abisme. Moviment. La dramatúrgia passarà per sobre dels espectadors i deixarà un toll
de màrfegues per terra. Risc. Una estètica no de l'arlequí de rombes pintats
ni del pierrot d'entre bambalines, sinó de les colomines epilèptiques. Arena.

Un encontre entre text i moviment sense edulcorants. No apte per a iniciats.
Sessió infantil, sessió de diumege i sessió de matinada. Sense concessions: diàlegs realistes i escenes fortes i conceptuoses.

Una obra escrita a sis mans per Carles Hac Mor -postescriptor paraparèmic
i pelpelià-, Gerard Altaió -l’Antipoeta- i Eduard Escoffet -un que no fa llibres.


Actors
Nonó (corda fluixa): Biel Rosselló
Sissí (trapezi): Maite Sanjuan
Domadós: Toni Altaió
Home-anunci: Joan Vinuesa
I la col·laboració especial dels grallers dels Castellers de Barcelona

 

Producció executiva: Eduard Escoffet, Gerard Altaió
Il·luminació: Ana Rovira i Martí Sales
Assessorament de circ: Ricard Panadès
Assessorament escènic: Jordi Oriol

 

Producció:

projectes poètics sense títol - propost.org i Espai Escènic Joan Brossa

 

En el marc de BarriBrossa 2006


Agraïments:
Mònica Alzina, Jordi Jané, Marcel·lí Puig, Grallers dels Castellers
de Barcelona, Joan Vinuesa, Companyia Circ Kabam, lainvisible, Escola de circ Rogelio Rivel, Sebastià Gasch, Ramon Gómez
de la Serna, Wim Wenders, Jean Genet, Àngel Guimerà, Sergi Belbel

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

ACTE PRIMER

 

(Ell entra lliscant per la corda des del lateral. Un paraigües al màstil. Mentre baixa es menja un plàtan. Barret de copa. Vestit de negre, elegant. Coll de camisa postís. Només amb una sabata. La tira només arribar al màstil. Tira el barret. Tira el coll de camisa.

Ella s'enfila al trapezi per la corda tan bon punt el públic entra a la sala. El moviment serà visible, doncs, només per uns quants.

 

Durant l'acte anirant llegint el diàleg tal com apareix escrit en unes targetes de mida postal que aniran llançant a terra tant bon punt acabades de llegir. Sissí i Nonó estan estàtics als seus aparells amb moviments molt mínims.)

 

 

1

2

foto/photo/照片: carles llàcer

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

PREMSA / PRESS / 新闻

 

Antonio José Navarro, El Periodico 08/04/2006

LA BELBEL UNDERGROUND, Mercat de les Flors
Aventura fascinant

 

Què és La Belbel Underground? ¿Un rar espectacle circense? ¿Un drama desdramatitzat?

¿Un experiment surrealista, amanit amb tècniques pròpies de la farsa, del cabaret...?

¿Un sentit homenatge a Joan Brossa?

Sens dubte, La Belbel Undergroundés tot això i molt més però, especialment, és una vivificant convulsió qualitativa, capaç de sacsejar l’escena barcelonina de l’ensopiment en què es troba acomodada.

Ideada per Carles Hac Mor, Gerard Altaió i Eduard Escoffet, una espècie de Grupo Pánico autòcton –és a dir, d’autèntics artistes contraculturals, distanciats de la cultura oficial–, La Belbel Underground abraça sense reserves l’esperit de Jerzy Grotowski (1933-1999) i la seva concepció del Teatre de l’Absurd, que veia l’art escènic com un espai per a la comunicació mística, capaç de portar el públic a la catarsi mitjançant l’estrany, l’oníric. Hac Mor, Altaió & Escoffet recuperen amb èxit aquella filosofia –encara que no sapiguem gaire com assimilar les emocions que tal cerimònia aviva–, a través de la pugna dels seus personatges per expressar-se i la impossibilitat d’aconseguir-ho.

El que passa a l’escenari de La Belbel Underground desborda i, sovint, rebat les paraules pronunciades pels actors. En realitat, aquests necessiten els objectes i el decorat, que adquireixen una extraordinària importància, per existir: els personatges –que, molt significativament, no toquen mai a terra amb els peus...– executen les seves acrobàcies en un circ món buit de sentit, poblat d’objectes misteriosos, gairebé amenaçadors, que acaben per dominar-los.

Fascinant, a estones extraordinària, encara que no ho sembli La Belbel Undergroundens parla, amb rotunda claredat, de l’absurd que domina el món, totalment forassenyat, i de la nostra incapacitat de relacionar-nos amb ell fora de les limitades fronteres de la lògica. Com dèiem, una aventura fascinant.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

E. H., El Periodico ARTES ESCÉNICAS 30/03/2006

El teatro menos convencional se da cita en Barribrossa


BARCELONA

Todo lo que vaya más allá de las fronteras del teatro convencional tiene cabida en Barribrossa, el festival que cada año impulsa el Espai Escénic Joan Brossa y que incluye esas artes que, como el circo, el cabaret, los títeres o la magia, hacían feliz al poeta. En esta edición, la cuarta, la propuesta, que incluye 21 espectáculos que se realizarán hasta el 2 de abril, se despliega en distintos espacios como el Mercat de les Flors, el Convent de Sant Agustí, la Biblioteca Bonnemaison y --la rareza-- los Apartaments Incide-BCN donde el domingo 2 de abril podrá verse Tránsito, una exposición de pintura concebida como un montaje escénico.
La Puntual, la pequeña sala de marionetas que cohabita, pared con pared, con el Espai Brossa, abrirá con varios espectáculos sus funciones para adultos, entre ellos el del veterano Toni Rumbau que presentará A dues mans, mañana y el viernes.
El sábado, 1 de abril, hacia el mediodía, una comitiva de magos y artistas se citarán en la puerta del establecimiento de ilusionismo El Rey de la Magia para celebrar el 125 aniversario del local, y trasladarse primero a la calle Allada Vermell, donde se celebrará un espectáculo de calle de aires carnavalescos escrito por Brossa, y más tarde al Museu de El Rey de la Magia (calle del oli, 6) para degustar varias acciones.
Ese mismo día, de puertas para adentro del Espai Brossa, el mago Hausson estrenará su último trabajo Praeludium de Màgia en si major, que estará en la pequeña sala hasta el 16 de abril, demostrando su capacidad para casar ilusionismo y poesía en un ambiente de café decimonónico.

GRAN AUTOR BURGUÉS
Una de las propuestas más inclasificables del festival es el espectáculo La Belbel Underground, firmado por los poetas Carles Hac Mor, Gerard Altaió y Eduard Escoffet, que podrá verse en el Mercat desde mañana y hasta el sábado y que se vale del trabajo y de la figura de Sergi Belbel --"gran autor del teatro burgués", como lo definen Mor y Altaió-- en concreto de las piezas Elsa Schneider, Tálem y En companyia d'abisme que ellos ha reescrito hasta lograr una obra de "circo de texto, que es una contraparodia". Los poetas confiesan no haber pedido permiso a Belbel, pero prometen "invitarle a a ver el espectáculo". También agradecen la inspiración de Ramón Gómez de la Serna, Jean Genet y Wim Wenders.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

De: "propost.org/updates" <updates@propost.org>
Fecha: 23 de marzo de 2006 11:03:11 GMT+01:00
Para: <endins@propost.org>
Asunto: la belbel underground: una obra de circ de text (+altres infos)

*_
la belbel underground
una obra de circ de text escrita a sis mans per
carles hac mor, gerard altaió i eduard escoffet

http://propost.org/labelbel

mercat de les flors - sala mac
dijous 30 de març, divendres 31 de març i dissabte 1 d’abril, 21h
preu entrada: 5 eur

l’espai escènic joan brossa i el col·lectiu projectes poètics sense títol – propost.org presenten l’obra de circ de text la belbel underground, escrita a sis mans entre els poetes carles hac mor, gerard altaió i eduard escoffet. l’obra s’emmarca en les activitats del cicle barribrossa, que cada any organitza l’espai escènic joan brossa a diversos punts de la ciutat.

l’obra enfronta circ i text i crea un espai híbrid en què dos actors (una trapezista i un funambulista) són tots els personatges i no en són cap de definit. el text vola per damunt dels espectadors i les paraules es gronxen o superen un equilibri impossible. i encara més difícil: tots els trucs són a cara descoberta i ningú aconsegueix tocar de peus a terra, mentre una colla de grallers, comandats pel director d’escena, el domadós, perden el fil. el plàtan de l’obra que inspira la belbel underground, un cop entrat en un escenari teatral, s’ha obert i ha deixat de ser warhol per esdevenir miró, entre les aparicions de la romy schneider i d’autors teatrals que abrandadament defensen un teatre tangible.

sota el lema de sebastià gasch “força, equilibri, gràcia i destresa”, l’obra ressegueix les flaires i les corredisses del circ tradicional, sense oblidar les pertinents reflexions sobre el teatre català contemporani: en què ha cambiat des que s’hi fan amanides tropicals amb pinya de llauna? és prou “de veritat” el que veiem als escenaris? i com a resposta, els autors etziben asseveracions de ramon gómez de la serna o de l’actriu de porno nadine chevalier. en els tres actes de la belbel underground hi regna la desidentitat i la sissí i el non, els protagonistes d’aquesta volada, es despullen en confessions indomables.

un encontre entre text i moviment sense edulcorants. no apte per a iniciats. sessió infantil, sessió de diumege i sessió de matinada. sense concessions: diàlegs realistes i escenes fortes i conceptuoses.

repartiment
nonó (corda fluixa): biel rosselló
sissí (trapezi): maite sanjuan
domadós: toni altaió
home-anunci: joan vinuesa
i la col·laboració especial dels grallers dels castellers de barcelona

una producció de projectes poètics sense títol - propost.org i espai escènic joan brossa per al barribrossa 2006

SISSÍ

 

 

En aquest acte, d’elements de circ, n’hi haurà més aviat de molt ben pocs. O cap. Tret de l’escenografia i de la vestimenta de l’actor i de l’actriu. Aixís per tant doncs, l’obra començarà essent teatral, pelpeliana,
i després se circalitzarà sense deixar de ser teatral.
 
La Sissí i en Nonó, amb els targetons (de la mida d’una postal) a la mà, interpretaran una miqueteta, ço que van dient. Aquesta interpretació s’acostarà, sense arribar-hi del tot, a una paròdia subtil. No pas una caricatura, i ara! I a qui no li agradi que vagi a comprar un panet al fornet.
NONÓ Oh, sí, sí, em dic Sissí i ves si en sóc, de bleda!
SISSÍ I jo sóc el domadós i faig espetegar el fuet! El faig pe-tar-re-lle-jar! Fort! Així, així! I ho faig perquè en Perci Pelpèl és un autoràs amb capacitat de trencar motlles!
Fixeu-vos-en, com n’anirà destrossant, de motlles! Així, aixà! Així, aixà! Au, vinga! A parir panteres,
els motlles! Encara més difícil! Fot-li!
NONÓ Som-hi!, que això serà la Pelpeliada! Defensarem en Pelpèl contra totes les panteres pitarrenques
que l’ataquen! I ara faré l’espetec definitiu!
I en Pornet, que és en Nonó,
deixa anar un pet eixordador.
SISSÍ Després del pet. Em dic Romy Schneider, tinc dinou anys, porto els cabells llargs, un jersey vermell i una faldilleta. Ai, ai, ai!
NONÓ I sota el braç, una raqueta de tennis. I passejo. Espero que aquell parell d’allà, ecs!, no es pensin pas que tinc mal de panxa.
SISSÍ Ben mirat, però, no sé perquè s’ho haurien d’imaginar; i jo tampoc no ho veig. Si no en tinc, de mal de panxa.
NONÓ No, no Nonó. Ho has de dir amb un to més circumspecte. Així: “Ben mirat, però, no sé per què...” i el braç esquerre l’has de fer anar així. Ho veus? Així.
SISSÍ Fent anar el braç esquerre. Ben mirat, emperò, no sé perquè s’ho haurien d’imaginar. Si no en tinc, de mal
de panxa.
NONÓ Vaig caminant xano-xano. Fa una tarda meravellosa! Podríem haver anat a la muntanya. Ah, com m’agradaria d’anar a Amèrica i casar-m’hi!
SISSÍ Ep!, no pas casar-me amb Amèrica, ni amb un americà, no, sinó casar-me amb qui fos, i tanmateix sense viure a Amèrica.
NONÓ M’aturo de sobte. Somric. Veu més baixa. Guaito de reüll cap el públic, que de respectable, no en té res.
Per què em miren?
SISSÍ Que voleu que n’esbocini un, de motlle? O preteneu que m’estiri completament nua sobre el marbre? Si no n’hi ha cap, de marbre! Desfaig el somriure. Veu normal. No els conec de res, aquells dos.
NONÓ Quins dos? Me cago en el pollastre! T’has descuidat de dir que anaves cap a l’hotel. D’altra banda, en Pornet i Nonó sap que jo en sóc, de sensual, sí, i que fa calor, també ho sap. Ai, pare, que n’ets, de pesat!
SISSÍ Torno a fer anar el fuet, refot! Què hi té a veure el pare, amb tot això?
NONÓ Com assevera en Pordi Catalanos, en Perci Pelpèl redueix la dramatúrgia als seus elements essencials.
I entén el monòleg com una via d’anàlisi interior amb restrenyiment, d’anàlisi Sissí.
SISSÍ D’anàlisi, dius? D’anàlisi? Això d’anal no em sona gaire bé. Vols dir que no te’n fums?
NONÓ Home, Pornet, ho sentencia el pròleg, eh!
SISSÍ Exacte! Ergo, això va a missa! Perquè jo sóc en Nonó.
NONÓ Continuo. No, no tinguis por per mi, tieta. Com t’haig de repetir que ni me’ls miro, ni en Penet ni en Pornet, que ni tan sols els he somniat una vegada!
SISSÍ A més a més, no estimo ningú, jo no estimo ningú, he dit ningú. No n’estic gens, d’enamorada.
NONÓ No, no n’estic, no ho he estat mai, d’enamorada, ni d’en Penet ni d’en Pornet.
SISSÍ Potser no m’enamoraré mai... No em vull enamorar, no, no vull, no vull...
NONÓ Uf! Me’n vaig un moment a l’excusat. Aneu fent, aneu fent. Llanço el fuet a terra i faig mutis amb cara d’emprenyat i dient: Domadós? Goma dos, goma dos! Toco el dos! I no se’n va, ca!, roman a la pista.
Un moment de silenci. I després fa:
SISSÍ Aquesta obra constitueix un autèntic repte. Les escenes hi són ben precises i, malgrat això, se succeeixen d’una manera que queden del tot distants en el temps. Tan distants que cap de les escenes no en pot veure cap altra.
NONÓ Així, hem vist com la Romy Schneider no estava gens enamorada de ningú, i, en canvi, de seguida la veurem com a element essencial de l’acció i la tensió dramàtica d’un amor que la portarà a la tomba,
SISSÍ D’on tanmateix continuarà sortint la seva veu íntima, el seu putòleg interior.
NONÓ Amb entonació de saberuda. Això rai! La tan cèlebre teoria del plagi de Lautréamont és un plagi, o més ben dit, és un autoplagi, que és una forma de plagi no contemplada en aquella teoria, de la qual se n’ha escrit molt sense que Lautréamont n’escrivís gaires coses.
SISSÍ Tant poques que resulta ben difícil de poder parlar de la seva teoria del plagi, que, com hem dit, és un autoplagi, i que, hi afegim, és un autoplagi inexistent, perquè quan el cerquem, a la seva obra, no el trobem pas.
NONÓ Es tractaria, doncs, de la inexistència de plagi i d’autoplagi en Pelpèl i de la inexistència de la teoria del plagi de Pelpèl.
SISSÍ Para el carro, imparable! Sissí, més que Sissí!, que ets una somereta que pensa massa!, cagarro mal fumut!, que ara ve allò de la tensió dramàtica al funeral, rellet!
NONÓ Oh, quines flaires! Fragància d’espelmes! I què és això? Música d’orgue. I com ressona! On sóc?
SISSÍ Ah!, la mà, m’agafen la mà! Ets el pare, sí, però per què m’agafes la mà?
NONÓ Dona, ho diu el text. No m’ho qüestionis, cony!
SISSÍ Pare, pare. Sóc filla teva. Em criden. A mi? A mi a mi a mi a mi a mi. No em desperteu, dormo tan bé.
NONÓ Volo... volo... volo... somnio, volo... dormo i somnio... volo...
SISSÍ Bé, bé, ja ho hem entès! No n’hi ha per tant, no n’hi ha per tant.
NONÓ I per tant, volo... somnio... dormo... somn... vo...
SISSÍ La música d’orgue puja de volum i s’atura en sec. S’encén el llum. Tota la llum de l’escenari es concentra
al voltant d’una cadira buida.
NONÓ Amb veu baixa. Mentrestant, la Romy Schneider vestida de Txèkhov i amb cara de Perci Pelpèl travessa l’escenari. Fi de l’obra.
SISSÍ Perplex. Però si acaba en punxa! I en l’endemig què ha passat? Vejam, recapitulem. La Romy Schneider anava cap a l’hotel. N’hi havia dos que es pensaven que tenia mal de panxa. I sense venir a tomb
hi compareix en Pordi Catalanos i sembla que la Romy Schneider ja és morta entre música d’orgues.
Això no té ni cap ni peus!
NONÓ No en tenia, no, de mal de panxa. Em va venir després. I ben fort.
SISSÍ No, no, Sissí! Ho has de dir amb més èmfasi i inflant una mica el pit. Fixa-te’n: Em va venir després. I ben fort!
NONÓ Inflant el pit i amb èmfasi: Em va venir després. I ben fort!
SISSÍ És que l’estructura lineal dramatúrgica ha estat transgredida, subvertida. Per esquerdar els motlles cal començar per retallar l’argument i anar argumentant els retalls.
NONÓ Eco li qua! Ja va escriure en Penet i Pornet que “en Pelpèl, en darrer terme, i sense haver-li de carregar
al damunt altres coses que les que ja carrega...”
SISSÍ Hostimeta de perdiu!
En quin niu
la van parir, la Sissí actriu!
Això és despectiu
de viu en viu per a en Pelpèl vindicatiu.
En Penet i Pornet s’ha fet esquiu
i ningú no ha dit ni piu.
Diu
“carregar-li al damunt”, com si en Pelpèl fos un ase!
I quines són, les coses que diu
que ja carrega? Jo no ho aguanto, això! En Pelpèl mereix un respecte, encara que sigui per la seva màxima economia en l’ús dels mitjans.
I a aquell qui se’n riu
li tocarem el voraviu.
NONÓ Espera, espera, que no m’has deixat continuar. Sense haver-li de carregar res -en Penet i Pornet ho pontifica ben emfàticament-, “en Pelpèl representa, sens dubte, un nou pas cap a la nostra maduresa general”.
SISSÍ De tant madurs potser ja van tots macats i matxucats, aquests que denigren en Pelpèl. Jo no hi estic d’acord! Em rebel·lo contra en Pelpèl i contra aquesta versió tan putrefacta d’una obra seva tan bona i que va tenir
tan d’èxit.
NONÓ Molt i molt cabrejat. Per la pixa del teatre! Refetge! Ara no em vinguis amb rebequeries de Pirandello! Limita’t a les pelpelianades! Anem a la cambra de l’hotel, la número 77.
SISSÍ Els llums s’apaguen de sobte. I a les fosques, durant uns instants, se senten crits i cops de baralla, i una veu que diu: deixa’ls fer, home, deixa’ls fer! Calma’t, Pelpèl, no t’hi fiquis!
NONÓ I de seguida torna la llum i tot continua com si no res.
SISSÍ Bé, això passa després que la Romy Schneider figura que es vol casar a Amèrica i abans, és clar, de la seva mort, que ja l’hem vista.
NONÓ És la carta que esperava de la seva mare. L’aire sembla xampany i tot respirant-lo m’embriago. Si no fos pel mal de panxa...
SISSÍ Doncs bé, senyoreta Schneider, i si ens decidíssim a obrir la carta, com a mínim?
NONÓ De moment, per què no vas al bar de baix i em portes un cafè ben calent?
SISSÍ Gràcies. Amb sucre o sense.
NONÓ I per què em dones les gràcies?
SISSÍ Saps que et dic? Ves-te’l a buscar tu, el cafè. I porta’m un tallat. I amb la llet natural, eh? I quan tornis, obrirem la carta.
NONÓ Ai, quin embolic! No sé pas on som. Fulleja els papers. Aquí, aquí. No, no tinguis por de mi, tieta. I qui és aquesta tieta?
SISSÍ Tant és! L’important és que a la carta hi etziba unes bestieses que més val no llegir-les. Tirem endavant!
NONÓ Creu-me, filla, que el teu pare va amunt i avall de la casa com un desesperat. No pot anar de ventre, no pot. Són les quatre de la matinada i encara no ha pogut cagar.
SISSÍ I a mi què, si s’escagarrina o no, el teu pare? Ves! Que es foti! Així no anirem enlloc!
NONÓ És que en aquesta interpretació desrepresentada que fem de l’obra d’en Pelpèl, la realitat s’ha tornat boja
i el principi de causalitat ha desaparegut.
SISSÍ Hi posem en evidència la inconsistència de la concepció dominant de la realitat com una pasta uniforme
i objectivada.
NONÓ L’entitat psicològica dels personatges hi és esberlada. Un personatge és una dona i tot seguit és un home
o és moltes coses alhora. Hi regna la desidentitat!
SISSÍ Tot hi és real i tot hi és mentida. És la fi dels grans personatges amb vida pròpia, amb perfils ontològics, psicològics i morals clars.
NONÓ El jo amb què actuen els personatges pelpelians no és manté mai com una entitat segura i estable, és més aviat un fluir.
SISSÍ Tot són pops i tots són jo i els meus tus, o tu contra els meus jos. Tothom contra tothom! Vet aquí la genialitat d’en Pelpèl.
NONÓ Escolta, aquesta Romy Schneider no és aquell putot que feia d’emperadriu pudent? Aquella carrinclona,
la Sissí.
SISSÍ Sí, sí. I què?
NONÓ I llavors hi hagué un gran enrenou. I el domadós no parava de fer espetegar el fuet. I hi hagué una pluja
de nounats. Era impresionant.
SISSÍ

Oi tant! Tot de nadons que queien del cel i que a terra formaven rierols. Rierols d’infants de pit!

NONÓ Sí, sí. Jo no ho havia vist mai. És que no es pot ni explicar!
SISSÍ Ja passen, ja, aquestes coses. Avui fa una mica de fresqueta, oi?
NONÓ És aquest airet, però el fons de l’aire no és fred, no.
SISSÍ Doncs mira, aquesta tarda, a dos quarts de set, m’he pres un got d’aigua.
NONÓ Ben fet, home, ben fet. És que fa goig, de veure créixer la canalla.
SISSÍ Fixa’t, ja comença a ploure una mica.
NONÓ No res, això és un cap de núvol.
SISSÍ Ah, i a l’últim, el pare de la Sissí, va poder fer de cos?
NONÓ Uf! Quina tifarada que va cardar! Feia una pudor! M’hi pixo a l’ull i a la cresta, del pollastre!
SISSÍ Un altre cop el pollastre?
NONÓ Cridant amb molt d’èmfasi: FI DEL PRIMER ACTE! TELÓ, TELÓ!
SISSÍ Un moment! Abans d’aquesta fi veurem què passa davant la porta de l’hotel.
NONÓ Allà hi ha el paroxisme del monòleg interior d’un pollastre!!! Escolteu com la Sissí mostra descaradament
els seus pensaments més íntims!!!
SISSÍ Assistireu a la pornografia sentimental més dura!!! Veureu com la masturbació assoleix la categoria
d’un Premi Nopèl-Pelpèl!!!
NONÓ La pollastra Sissí es transforma en un profeta automàtic!!!
SISSÍ Pornet? Què hi véns a fer, tu, aquí? No, no somnio. Per què m’ho dius, això? Ha, ha, ha, que falsa que sóc. Enfollidora? Jo enfollidora? I ara! Oh! Però què li agafa, què té?
NONÓ Mmm, el fum de la meva cigarreta es perd entre els seus cabells. Que guapo que és...
SISSÍ Ep, què fas? No em toquis així! Oh, és que no el puc suportar! Fuig!, fuig!. Passa fora!. Vés a jeure, rata d’escenari! Mòmia de repertori! Ha, ha, ha, mira que fer de profeta automàtic!
NONÓ El genoll, aquest genoll, el genoll repugnant... Em tremola la cama. Balbucejo, tremolo, nervis, què tinc?
La llengua, les cames, els peus... Però si no em pica, l’orella. Ah!, no puc més!
SISSÍ Ajup-te, dona, que tastaràs el meu genoll. Guaita que moll que el tinc de la teva bava.
NONÓ Oh, què haig de dir, ara? Això que diré no fa al cas. S’hi senten murmuris, algun xuclet, comentaris de gent.
SISSÍ Soroll d’armaris que es mouen, gemecs d’algú que té basca i que acaba canviant la pela, la fressa dels cotxes que passen pel carrer, etcètera.
NONÓ El seu genoll fastigós contra la meva mamella que raja llet. És calent, és molt calent, el seu genoll.
El deixó fer, sí.
SISSÍ Compte, eh?, que aquí no es tracta pas de rebentar res ni d’escandalitzar ningú. Per trencar motlles no cal voler provocar el públic.
NONÓ En Perci Pelpèl sempre és respectuós amb els benpensants. Ho sap fer. En sap molt. Té coses a dir, i les diu com cal.
SISSÍ Sense fraseologies barates. Sense lliçons de moral, d’ètica i de com fotre el mec a la televisió! Que sigui abolida la cultura! Amb les tripes de l’últim Papa escanyarem l’últim rei!
NONÓ Sí, Sissí, ja li tremola la veu, li vibra, li vibra la veu. Quin fàstic quan als homes els vibra la veu! Quin genoll
més vulgar! Si sembla un melindro!
SISSÍ Que t’agradaria de veure’m despullada, porc!
NONÓ Han encès els llums de l’hotel. Dues finestres obertes al segon pis. Cortina moguda pel vent. Pare, t’haurien de matar!
SISSÍ Llums. Llit, mirall, tauleta de nit. La Sissí amb una carta a la mà. Un got ben visible damunt la tauleta de nit.
Al costat del llit, un orinal.
NONÓ Se sent, encara en la foscor, el refregament del genoll contra el cul del pare.
SISSÍ Aquest fa com si no hi fos. Tant se li en fot que el genoll vagi avançant cap a una ejaculació del tot indigna d’un profeta automàtic.
NONÓ Sí, pare, ja ets pell. Una peça de Schumann interpretada al piano. Llums. Ambient “de xampany”; “de cava” no, “de xampany”.
SISSÍ La Sissí, vestida només amb un abric de pell de foca, camina molt a poc a poc des del fons de l’escenari
cap al públic.
NONÓ La Sissí mira fixament els espectadors. Somriu. Provocativa. Salvatge.
SISSÍ El so del piano és cada vegada més cunible.
NONÓ Més què?
SISSÍ Aquí, hi diu cu-ni-ble.
NONÓ Deu ser audible.
SISSÍ Això mateix. El genoll de cada vegada és més cu-ni-ble.
NONÓ No, no. Au-di-ble, au-di-ble! I no és pas el genoll, sinó el piano.
SISSÍ El piano baixa les escales de l’escenari cap al públic. Més sicalíptic que mai, el piano separa les mans
de les solapes de l’abric i tira els braços enrere.
NONÓ I llavors -oh màgia teatral!, oh Talia!-, al piano, l’abric li cau a terra. El piano queda completament nu. La música para en sec. I ara és la Sissí, la que es mostra al públic tota nua!
SISSÍ La Sissí es posa a riure histèricament, una bona estona, i es desmaia a les escales.
NONÓ Entre el públic, s’hi senten suspirs, esbufecs d’emoció continguda, una remor de lascívia intel·lectualitzada
i, des del gallner, un crit: “Hitler tenia raó!”.
SISSÍ

Expeditivament. Cridant com un boig. SEGONA FI DEL PRIMER ACTE!!!! CAU EL TELÓ!!!

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

SEGON ACTE

 

el text és reproduït amb un enregistrament previ, funambulista i trapezista executen els seus exercicis sense haver d'interpretar .

   

Biel:

Entrada paraigües japonés, tapant el cos i deixant visibles només les cames. Números clàssics de funambulisme. Caminar. Retrocedir. Etcètera.

Deixa el paraigües al màstil.

El Domadós li passa la roda de bicicleta. Número amb la roda als peus. Torna la roda al Domadós. Se'n va al màstil. Cartell: ENCARA MÉS DIFÍCIL (home-anunci). Es renta les dents, reptant Enrico Rastelli (palangana, got d'aigua, raspall). Agafa els ous i se'n va al mig de la corda. Malabars. Deixa caure els ous a terra. Se'n va al màstil oposat, agafa quatre paquets de farina. Ídem. Agafa cinc paquets de sucre. Ídem. Agafa tres branques de canyella. Ídem.
Des d'on és, es treu un saler de la butxaca i tira un pessic de sal. Torna al màstil.

Surt amb un ambientador. Perfuma l'espai de punta a punta de la corda. Deixa l'ambientador a l'altra banda. Torna
a caminar cap al centre. Falsa caiguda. De cap per avall, penjat de les cames. Agafa una serra i un arquet que el Domadós haurà deixat als matalassos. Toca la serra de cap per avall. Deixa la serra i l'arquet al matalàs i torna
cap a dalt de la corda. Tombarelles amb la doble corda (o potser surten les giragonses...).

El Domadós incorpora el cossi amb roba molla a la politja del màstil. Ell la puja. Agafa la roba i va estenent fins
a cinc peces que regalimen. Fi de l'acte.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

primera escena: cartes d’amor

 

Lola:

Del trapezi estant, lia una cigarreta, l'encén i fuma. Amb la cigarreta encesa, es pinta les ungles dels peus.

Coincidint amb el descans del Biel, estriptis. Queda, al final, amb el biquini rosa.

S'unta el cos amb magnesi, com si fos crema hidratant. Es posa el tutú rosa que li passen els ajudants del Domadós.

home

 

no em talleu el cap ni els cabells vull estar aquí no em vull rentar em tiraré un pet no em netegeu la caca m’agrada la caca seca així no tinc fred al cul les sardines són meves. cony de vells!

 
dona   i cony d’hiverns i cony de brossa!  
home   ensenya pit!  
dona   ensenya cuixa!  
home   cames enlaire!  
dona   pits a destemps!  
home   silenci.  
dona   pausa.  
home   algun dia em casaré i tindré fills.  
dona   pare, haurien de matar-te.  
home   crec que ens hauríem d’explicar millor.  
dona   el teatre críptic té connotacions religioses i el nostre és un espectacle laic i de qualitat. de raó en tens
un bon tros.
 
home  

si les coses fossin clares com el cervell del porcioles, tanmateix, potser sí que hauríem de jaure tota la vida
al ventre matern.

 
dona   canviar de canal, fer amanides tropicals amb pinya de llauna, col·locar bé el coixí i endreçar els badalls.  
home   saps què?  
dona   què?  
home   que...  
dona   ...que ens hauríem d’explicar millor.  
home   el teatre que no s’entén no és bon teatre i el que s’entén, faramalla i pa integral.  
dona   al número d’escena a l’obra li correspon  
home   un número “real” de l’escena.
   
dona   pel pèl, redéu, quina bona pensada.    
home   per déu, repèl, quin enginy.    
dona   a la 1,    
home   la 1.    
dona   a la 2,    
home   la 19.    
dona   a la 3,    
home   la 2.    
dona   a la 4,    
home   la 8.    
dona   a la 5,    
home   la 3.    
dona   a la 6,    
home   la 17.    
dona   a la 7,    
home   la 4.    
dona   a la 8,    
home   la 16.    
dona   a la 9,    
home   la 5.    
dona   a la 10,    
home   la 15.    
dona   a la 11,    
home   la 6.    
dona   a la 12,    
home   la 14.
   
dona   a la 13,    
home   la 7.    
dona   a la 14,    
home   la 13.    
dona   a la 15,    
home   la 8.    
dona   a la 16,    
home   la 12.    
dona   a la 17,    
home   la 9.    
dona   a la 18,    
home   la 11.    
dona   a la 19,    
home   la 10.    
dona   a la 20,    
home   la 10.    
dona   a la 21,    
home   la 11.    
dona   a la 22,    
home   la 9.    
dona   a la 23,    
home   la 12.    
dona   a la 24,    
home   la 8.    
dona   a la 25,    
home   la 13.    
dona   a la 26,    
home   la 7.    
dona   a la 27,    
home   la 14.    
dona   a la 28,    
home   la 6.    
dona   a la 29,    
home   la 15.    
dona   a la 30,    
home   la 5.    
dona   a la 31,    
home   la 16.    
dona   a la 32,    
home   la 4.    
dona   a la 33,    
home   la 17.    
dona   a la 34,    
home   la 3.    
dona   a la 35,    
home   la 18.    
dona   a la 36,    
home   la 2.    
dona   a la 37,    
home   la 19.    
dona   a la 38,    
home   la 1.    
dona   uh!    
home   uh!    
dona   uh! ja ho sabem!    
home   uh! quin avorriment!    
dona   anem a follar!    
home   teatre verité! anem a follar!
   
         
´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´    
         
    segona escena: dos enamorats a parís
   
         
         
home   calent estic enmig d’aquesta jungla    
dona   calla.    
home   ens amarem tant com la carn i l’ungla.    
dona   fes el favor de callar.    
home   et dono el cor i el cos del cap a l’ungla.    
dona   no siguis ruc i segella’t.    
home   prou en tindria amb lletra de peüngla    
dona   massa pardals hi tens, tu, al cap.    
home   no em queda res que pensi sinó l’ungla.    
dona   calla d’una refotuda vegada, capsigrany.    
home   fruir de tu voldria un molt o l’ungla.    
dona   tros de quòniam, deixa’m en pau.    
home   vine a prop, abans no bufi l’ungla.    
dona   vés que et moqui la iaia.    
home   llunyana, cruel.    
dona   a tu et convé tenir un altre viatge    
home   freda, gèlida i tirana.    
dona   aiguafreda, gelida i triana. viajes ecuador.
   
home   ens amarem tant com la carn i l’ungla.    
dona   mort, vine aviat, acaba aquesta aventura.    
home   fa massa temps que el cor avar us dura.    
dona   confoneu l’amor amb la folla fretura.    
home   és estrany.    
dona   el què.    
home   tot això.    
dona   què vols dir?    
home   no sé si te n’has adonat.    
dona   no, de què?    
home   tinc la sensació...    
dona   digues.    
home   l’estranya sensació...    
dona   què et passa?    
home   és com si...    
dona   com si què?    
home   com si ja no...    
dona   no, què?    
home   com si ja no tinguéssim la rosa maria.    
dona   no.    
home   no hi és, la maria rosa    
dona   ni la fortor del llibres antics, a la carretera.    
home   ja m’ho penso, ja, que no deus haver menjat res. els ganduls com tu més valdria que es morissin de fam.    
dona   pausa.    
home   ja veuràs: d’aquí a una estona vindrà el capatàs a pagar-nos la quinzena. jo li parlaré de tu, i... molt serà!...
si t’hi podies amarrar, tu la’n trauries! afigura’t que hi ha tasca per molts mesos, perquè aquesta carretera se’n va qui sap a on.
   
dona   imprecació.    
home   no ets un desgraciat, ets un dropo, ets un gandul, ets un ronsa, un toca-son, un mandra... comptat i rebatut:
un burgès.
   
dona   un romanço.    
home   Va, a jeure de seguida, romancer! un xicot més sa que una poma i que un all i me’l trobo captant a la vila! malaguanyat! aquí, i a obrir la carretera! bo!    
dona   malviatge, aquest món!    
home   aquesta carretera se’n va qui sap a on i hi ha tasca.    
dona   el sopar és a punt.    
home   té, acaba’t les sopes.
   
         
´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´    
         
    tercera escena: l’èxit, breu
   
         
         
dona   meravellós discurs tan coherent i tan explícit.    
home   el teu meravellós discurs tan coherent i tan explícit.    
dona   sí, el teu.    
home   els monosíl·labs caracteritzen les converses de molta gent.    
dona   sí, el teu.    
home   sí, doncs era això.    
dona   tenim enciam, tomàquet, pastanaga, blat de moro, olives, api, ceba.    
home   de vegades no faig bé la digestió. vull dir que se m’embotona l’estómac.    
dona   per què els teus actes són tan explicables?    
home   no et sé respondre. estic preparant una amanida tropical, amb pinya de llauna, i les butaques són totes en fila. per què m’hi vols encabir?    
dona   no m’omplis el cap.    
home   no em buidis el pap.    
dona   les teves històries.    
home   les teves cabòries.    
dona   que ets boja?    
    per què m’hi vols d’encabir? quin marc creus de que podria dur?    
dona   ets una creu. des que et vaig parir an a tu que no em dónes re més que problemes. em despertanys
de matinada.
   
home   per què em dónes una violenta bufetada?    
dona   per què m’escoltes tant?    
home   trobo que ben sovint els teus actes són massa explicables.    
dona   digues que la vida és fugissera, que no s’atura mai, però no parafrasegis la meva vida. no confonguis
un lloguer amb el dret a convertir un cop en una biografia.
   
home   voldràs dir una bufetada...    
dona   ja hi som: confons un lloguer amb el dret a grapejar els meus cops. no has entès res i endemés continues escrivint. fas fàstic i ets sincerament millor que tots nosaltres, perquè no has entès res. vols un gintònic,
amb l’amanida?
   
home   de brous n’he tastat que erens cosins germans de l’aigua destil·lada i d’altres que arossegaven un tot
de carns minvades. no sé amb quin em quedaria. avui dia és ben difícil menjar com cal.
   
         
´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´    
         
    quarta escena: el nadó
   
         
         
dona   fas tard?    
home   no, no gaire.    
dona   ah, ja m’ho imaginava, que no eres la meva mare.    
home   sí, és un bon argument.    
dona   vinga, callem una estona.    
home   entesos, és una bona pensada.    
dona   dos éssers estranys acaben de “trobar-se”. ho he llegit en un diari.    
home   llegir mata el mal escriure i el xarampió i t’inclina a patir capricis sobtats.    
dona   parlar de la incomunicació entre les persones també é’un bon argument, sobretot si ho fas amb un diàleg.    
home   atura’t.    
dona   jo me’n vaig a pixar.    
home   què hi fas ajaguda en un llit d’hospital? per què remugues, mig defallida, sota els llençols rebregats? per què li parles, al fill, si no hi és? per què li has posat el nom que li has posat? per què li parles, si acaba de néixer
i encara no ha après ni d’escoltar lletra? per què la gent espera que surtis de l’hospital demà al matí? per què et saben tots casada amb un dramaturg? per què les sabatilles no són del teu número?
   
dona   ros amb ulls blaus, no me n’avergonyeixo, del teu nom, ni d’haver-t’hi portat, aquí, aquí tindràs el que jo no vaig tenir i seràs la redempció dels meus fracassos i tu i també jo multiplicarem les nicieses familiars, l’egoisme de veure’ns els uns als altres, però tindràs un altre rostre: una foto que els altres buscaran, celebraran tots
el que jo no vull celebrar, traura’n xampany i jo en beuré, i et veig i penso com em desvirgava aquell francès en una habitació comfortable i com la verga s’enfonyava dins meu i com tu desvetllaràs noies tendres i nois tendres amb els teus ulls blaus i multiplicaràs les baules i no caldrà que diguis res, clavat com estaràs
en algun forat que es deixi eixamplar. fes bona cara, que obro la porta. ets l’únic que ens queda: quedar
bé a les fotos. mentrestant, callem, que això ja ho hem viscut.
   
home   per què ens costa d’acceptar la necessitat de repetir amb sense replicar?    
dona   la literatura ens matarà.    
home   la literatura i el progrés.
   
         
´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´    
         
    quinta escena: la peli porno
   
         
         
dona   i ara, què?    
home   i ara, què?    
dona   i ara què!    
home   i ara què!    
dona   l’important és estimar.    
home   sí, l’important és estimar.    
dona   sí, l’important és estimar.    
home   sí, l’important és que m’assembli a ella.    
dona   a ella.
   
home   a ella, que mai no ha existit.    
dona   a la romy schneider.    
home   ella.    
dona   romy.    
home   oh, repugnant romy schneider.    
dona   quin nom més ridícul!    
home   sí, l’important és doncs que vegin l’ex-sissí follant amb un cadàver.    
dona   amb un cadàver mort i ben mort i sense enterrar.    
home   ...importància!    
dona   sissí, sissí, sissí.    
home   passats ja els comptes amb sissí.    
dona   no, no, passats els comptes.    
home   ja l’he enterrada fa temps.    
dona   per què ara he de tenir por?    
home   fa temps que és morta i enterrada.    
dona   la joveneta bleda.    
home   ja sóc dona.    
dona   ja sóc mare.    
home   fins i tot ja divorciada.    
dona   una qualsevol ben divorciada i sóc aquí per culpa d’uns imbècils que han volgut degenerar-me.    
home   exemperadriu fent-la follar amb un cadàver a la primera escena    
dona   ja!    
home   a la primera escena.    
dona   primera presa.    
home   primera escena.    
dona   nadine chevalier, actriu de cinema porno.    
home   sissí, follant amb un cadàver.    
dona   però resulta que l’actriu que interpreta nadine sí-sé-què sóc jo.    
home   la dolça.    
dona   la bona dona.    
home   la mare.    
dona   la mare amb fills.    
home   la divorciada.    
dona   la més càndida.    
home   ah!, l’important és estimar.    
dona   sí, l’important és estimar.    
home   la primera pressa.    
dona   no voldria recordar-m’ho.    
home   la pressa de procrear.    
dona   no voldria recordar-m’ho.    
         
´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´    
         
    sisena escena: la mort del marit
   
         
         
home   com passa el temps.    
dona   això diuen.    
home   estàs molt bé.    
dona   no és veritat.    
home   de debò.    
dona   la nostra vànova: un diari.    
home   la meva, almenys, un àtic enlairat.    
dona   tinc un tancat amb buguenvíl·lees.    
home   és tard, és tard, és tard. si parlàvem amb monosíl·labs, pensarien que ens manquen pèl i vísceres.    
dona   per sort ens queda el xampany.    
home   sempre ens quedarà el xampany.    
dona   quan tu no hi siguis, no hi seràs.    
home   no et sembla estrany que un telèfon soni en el precís moment en què treus la clau del pany de la porta d’entrada? no? sí?    
dona   això ho has de dir amb por.    
home   és poc feqüent que truqui algú a aquesta casa, és poc normal, és anormal, es inhabitual.    
dona   això ho has de repetir. si no, no s’entén.    
home   tinc por.    
dona   sí, com tothom i, fet i fet, no interessa a ningú.    
home   m’arracono.    
dona   sí, millor.    
home   la finestra és oberta, la tanco? sí? no?    
dona   ho has de dir summament neguitosa.    
home   sí, potser sí que cal ocupar el mínim espai. a tot estirar, un bon tiberi i uns ulls per al robledillo.
   
         
´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´    
         
    setena escena: la mort del nen
   
         
         
dona   el teatre té els seus excessos i no necessita menys moderació que la bogeria.    
home   abans que amb seny entre tothom, forassenyat en solitud.    
dona   el teatre té els seus excessos i no necessita menys moderació que la bogeria.    
home   estic preparant una amanida tropical, amb pinya de llauna, i les butaques són totes en fila. tenim...    
dona   ...enciam,    
home   tomàquet,    
dona   pastanaga,    
home   blat de moro,    
dona   olives,    
home   api,    
dona   ceba.    
home   on és el nen?    
dona   clavat a la reixa, a tocar de les buguenvíl·lees.    
home   és massa fotut, això de no poder estalviar i haver de pagar un lloguer.
ombres dels homes que han dit que m’estimaven i no m’han donat res
   
dona   ombres, neurosis m’han dut quan m’estimaven i no m’han obligat a res.    
home   ombres que mantenen la ment que treballava i continua tota freda.    
dona   ombres al matí, demà al matí que han dit que m’estimaven i que m’han donat un clic.    
home   ombres dels homes m’han drogat quan m’estimaven i no m’ha pas fet res.    
dona   ombres de mi m’han dut i m’han forçat i he decidit drogar-me. clic.    
home   dilata, tranquila, dilata. tot sortirà bé, com sempre.    
dona   els peus s’adapten al terreny que trepitgen, s’hi acaben assemblant. fins a dretcient, com els del funambulista.    
home   i els d’un enamorat?    
dona   no hi són, senzillament, no hi són.    
home   i es desvinculen d’aquest fracàs continu? em despertanyen?    
dona   sí, senzillament, sí.    
home   tot sortirà bé, com sempre.    
dona   vigila que el nen no toqui les buguenvíl·lees, i que no embruti de sang la reixa.    
home   cada dia més difícil, com sempre. no hi haurà déu que netegi la reixa.    
         
´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´    
         
    vuitena escena: el suïcidi    
         
         
dona   si un comença permetent-se un suïcidi ben aviat no li dóna importància a robar, del robatori passa al mam i a la descurança envers els dies del senyor i hom acaba faltant a la bona educació i deixant les coses per al dia següent.    
home   un cop un comença a davallar i a clivellar-se, no sap mai on carai anirà a parar.    
dona   estem perdent les bones maneres.    
home   el suïcidi és una cosa personal i íntima, un espectacle d’aquells que hauíem de reservar per a la família i el seu escalf.    
dona   no, no, més aviat hauria de ser cosa d’anar a la seguretat social, a l’ambulatori.    
home   aspirina.    
dona   sí, amb una aspirina.    
home   fixa’t si les coses van malament que per suïcidar-te n’has de saber, de pastilles, i per entendre el teatre, d’aspirines.    
dona   ben bé que ens passem la vida aspirant i en lloc del sofà llit de pell de bou ens cau un plegatín.    
home   ja ho veus: aspiracions i ben net.    
dona   ben bé que ben net.    
home   qui deixa el cadàver?    
dona   si no et fa res...    

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

     
ACTE TERCER  
ELS DOS   Darrer número de l’obra. El monòleg és declamat pel funambulista que resta immòbil a la corda fluixa exceptuant els moviments que s’indicaran a continuació. Mentre Ell parla Ella executa el número final
al trapezi. Ell interromp el monòleg per indicar al públic, amb antelació, tots els moviments que executarà
Ella al trapezi. Així mateix, serà Ella qui indicarà els gestos que Ell ha de fer en el moment que li plagui, obligant-lo a Ell a dur-los a terme. De manera aleatòria però amb constància al llarg de l’acte, també anirà improvisant frases en les quals aparegui el mot “abisme”. Al igual que la cèlebre actuació de Pinito del Oro, aquest darrer acte ha de durar set minuts al llarg dels quals el públic restarà en un silenci angoixant i no gosara d’aplaudir.
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ELL

Bruses escoceses, roges, verdes i grogues... El cronista del circ s’ha d’haver estudiat tota la nombrosa bibliografia del circ: La historia de los malabaristas, 80 volums en foli, amb 50.000 il·lustracions a tot color; La historia de las mujeres de circo, 52 volums amb il·lustracions de nus; la Pequeña historia de Mary Dolci, dos volums amb retrats diferents de l’artista; el Manual del perfecto ilusionista, 91 volums, sembrats
de gravats en què s’expliquen tots els secrets de la il·lusió des de Moisès fins als nostres dies; les Cincuenta mil payasadas, 60 volums, amb els retrats dels millors pallassos i la transcripció dels seus diàlegs, les seves bromes i enganys; el Libro de las bellas bagatelas del Circo Japonés, amb il·lustracions dels millors dibuixants japonesos, estampades sobre paper Japó, 40 volums, que comprenen des de la creació del circ pel déu Chis-Ka-Hae, el déu del circ que va treballar a la primera pista que hi va haver al món a l’any u abans de res, i molts llibres més inentrobables. Al circ no hi ha ni telons ni bambalines. Del lèxic del circ prové allò de “rondada mortal enrera” o de “el preparat” o “passada i volta amb Mor davant” o “servei de cap” o “jo sóc base” o “tot això ho tinc jo al meu número”. Aquesta cosa de “entreteniments taumaturgs” dóna un gran interès al programa i el converteix en un programa d’alta literatura. La trapezista, la senyoreta voluble,
des de ben nena que va revelar les seves aficions al trapezi. Doncs essent la seva mare la propietària
d’un hotelito con jardín al barri de Doña Carlota, ella es passava el dia enfilada al trapezi, penjada entre
dos arbres. Avui, la trapezista s’eleva i davalla de les banyes de la lluna, pujant i baixant per aquesta corda per on seria molt útil que aprenguessin a pujar i baixar els senyors, les senyores i senyoretes del públic,
per salvar-se el dia de l’indendi. Admetem-ho ja d’una vegada, quin sentit té el nostre retrobament
si comencem a desplaçar-nos físicament, concretament, visiblement? Quin sentit tindria que poguéssim acostar-nos i encaixar les nostres mans i tocar-nos amb els braços, les espatlles, amb els dits, anant jo
cap a tu i tu cap a mi i sentir els nostres alès sota l’orella, jo el teu sota la meva, tu el meu sota la teva?
Quin sentit tindria llavors el que podríem dir, podem dir, podem estar dient, el que hem dit fins ara? En fi,
què més puc dir? No et moguis més. No ens belluguem més.
ELLA L’home ha acompanyat amb un petit gest de la mà i el braç drets l’entonació de la paraula “de sooobte”.
I ho fa.
ELL Has mogut un braç, una mà! Aquella entonació, aquella cantarella... un gest vague amb la mà... no és això? Parlant. Xerrant. Dialogant. Des de la immobilitat. Prou. Prou. Jo no he mogut res. Las del trapecio
son como grandes pájaras en un columpio de jaula. Es gronxen com blanques catales. El seu pompis
es plega amb duresa sobre el pal del trapezi, demostrant així als de baix si n’arriba a ser de carnal.
Estiren les cames i les deixondeixen i les juguen amb gestos plens de gràcia, tan graciosos com els
de les seves mans. Miren als de baix com des d’un aeroplà, com es mira l’ocell d’alta volada les gallines
del corral, i quan queden penjades de les seves cames i miren avall, miren com mira el peixot que neda
des del capdamunt els musclus que viuen al fons. Quan es gronxen al trapezi que sosté amb la boca
el seu company, es gronxen amb una coqueteria de dominadores, i per crueltat, encara que esclatin
els aplaudiments que els exigeixen que baixin, s’hi estan una estona més impassibles i fresques. La nostra mirada cap al cel per veure aquestes dones que treballen dalt de tot, és una mirada com a la lluna, una mirada mística i somrient. El seu pentinat és un pentinat antic, un moñete en lo alto, que els dóna rampell gimnàstic i perpendicular admirable. Però el més sorprenent del seu pentinat és que no se’ls descompon, que no es destrena si està recollit, i només en aquelles que surten amb el cabell deixat anar els cabells
els fan mil giragonses d’incendi negre, de cap Gorgona, tots els blens desiguals i desbullats, fins que els seus caps voltagirants fan paüra, els seus caps de víctimes aplacadores, els ulls dels quals miren com
els ulls de les garratibades -com garratibades per nosaltres-, i sobretot si ens miren del revés, de baix a dalt, la seva mirada és com la que ens podria llançar des del fons de l’aigua una ofegada que ens veiés a la riba del llac on s’ha ofegat. Com les nenes de debò haurien de dur les calces obertes amb un tall ben ample.
Què dius? Per què has hagut de treure les mans de les butxaques?
ELLA S’ha tret les mans de les butxaques i li han quedat petrificades a l’alçada del pit. I ho fa.
ELL Continua. Continuar? El què? Això! Canviar de què? Canviar el què? No puc continuar. No em deixen fer-ho. Estic cansat. No m’estranya gens, haver d’aguantar així... amb els braços mig alçats. No n’estaries tant, de cansat, si haguessis mantingut les mans on les tenies, on les hauries de tenir. El teu nus a l’estómac. El teu cap. El teu gest ridícul. És tan senzill actuar. Fer! Sí, sí, sí. Però no pots. El nostre conflicte verbal és inversemblant. Tot plegat ho trobo senzillament irrisori, falsament il·lustratiu, forçat, buit, falsament sintètic, en un paraula: ho trobo vomitiu. Oh, se’ns fan els poetes, els amics! Callar? No sentir-te. Caldria no sentir-te i caldria no saber-te aquí. Caldria que no hi fossis. Caldria que. Això vol dir que...? No vol dir res. Ens hem trobat de sobte, amb sorpresa de trobar-se, de no saber res abans, atzarosa trobada, res de planejat. Continua. Continuar? El què? Ara tu i jo seguim aquí immòbils parlant o dialogant. Sí, immòbils. Però veig com et mous! Els ulls, els llavis i les celles, la llengua. Et veig parpallejar, endevino el lleu tromolor de les teves mans dins les butxaques, com bombeja el teu cor, les venes del coll, la quasi imperceptible vibració d’unes tímides cordes vocals. Els porus. La pell. No entenc res. Continua. Continuar? El què? Deies: “em segueixes?”. Et segueixo. A les teves cordes vocals, l’aire que fa vibrar, la teva llengua, el moviment dels teus llavis, les arrugues dels ulls, el parpelleig, les celles amunt i avall per sense parar, el bategar polirítmic d’un cor. La tensió de les venes del coll. El color indescriptible de la pell del teu rostre, el front nerviós començant a dibuixar arrugues tèbies sota un tel de freda suor, la transparència càlida i gelatinosa del teu ull dret, que aguaita i escodrinya al seu voltant, el nas ferm: aquest pendent recte i decidit que vol trencar l’esfèrica harmonia de la teva cara nua, els llavis amagats reposant, tensos, tan vermells, damunt el teu número massa abrupte, quasi abissal. Encara no goses dir res? T’ha trasbalsat massa el meu pas endavant? Has estat a tots els països, menys en els dels negres o als dels tirans... No pots oblidar
que Senlin II de Constantinopla, li va tallar el cap a aquell escamotejador que no va poder fer la barbaritat
que li exigí...
ELLA Ell gira cerimoniosament el cap cap a la seva esquerra, dreta del públic, i l’atura quan els seus ulls troben
el perfil d’una cara. I ho fa.
ELL Ernie Clarke, Alfredo Codona, Art Concello, Clayton Behee, Genesio Amadori, Fay Alexander, Lalo Palacio, Tony Steele... Pinito del Oro! Assaja tres hores diàries. Quan actua, només treballa a les funcions que es fan diàriament. Ha patit dues caigudes. Una, a Huelva, on es va fracturar el crani, i l’altra, menys important,
als afores de Madrid. Es va trencar una cama. El Busch de Berlin. El Barnum Bally... El circ és com un viatge, sense moure’s de lloc l’espectador fa la volta al món en tres hores. Corre, esplaia’t, ara que pots. Cabell, perfil del rostre, les espatlles robustes, l’esquena ferma, la perfecta rodonesa del meu cul! No em miris
els llavis només. La ineficàcia dels gestos. No suporto el teu silenci! Ho sento, m’han obligat a deixar caure els braços, ho sento, m’han obligat a seguir la línia dels teus ulls, ho sento.
ELLA A partir del moment que diu: “Veig els meus braços dintre meu parlant la teva veu”, comença a sentir en els braços una estranya vibració que acaba impulsant-los bruscament fins arribar tapar-se amb força les orelles. I ho fa.
ELL Deus estar cada vegada més incòmode amb els braços així, i sense poder desembalbar els músculs,
les articulacions, coll, espatlles, colzes, turmells... Rebel·lar-se. Per poder finalment llançar-me damunt teu
i escopir-te, trepitjar-te, trencar-te la cara, apallissar-te, clavar-te el meu genoll al ventre, el peu als testicles, fer-te sagnar, rebentar-te les venes del coll amb les mans planes, petar-te els ossos de les cames, destrossar-te, violar-te, acaronar-te i tu... apallissant-me. Per què has girat el cap? No hi havia ningú.
ELLA Sense bellugar el cap, el tronc i els braços fa dues passes endavant. I ho fa.
ELL He vist l’abisme. Continua. No sé si podré. Continua et dic! El meu gest (nova infracció, tirar endavant, trencar-tallar, desfilar o el que vulguis) contenir un cert tremolor, tenir ganes de riure... Cap altra cosa. Avancem pels passadissos, girant el cap encara per veure per entre les portes que donen al fons del circ
el gran àmbit, blanc i il·luminat. Veiem en sortir els escots de les dones, les nuques blanques i rosses,
les còncaves i les convexes. Elles es giren perquè els fem pessigolles amb les mirades. Anem veient
els cartells que hi ha als passadissos, i ens sorprèn el fet que s’anunciï la sortida en tants idiomes i es fagin presents a l’espectador Salida, Sortie, Exit, Ausgang, Uscita com si els pobrets estrangers que no pregunten es quedessin sense saber on és la sortida. Els xinesos continuen sense saber on és la sortida, perquè
hi falta “sortida” en xinès. Sortim del circ com si ens haguéssim empassat un focus, un focus homeopàtic.
Se surt amb una melancolia profunda, quasi com una rabieta inconsolable davant la brevetat de l’estada
en aquest món llunàtic, despreocupat i ple de llevadura de feminitat mundana, massa franca i diàfana...
La pista queda al final d’alguns números com un camp de ràfegues, com quan després d’una lluita
a clatellades i bastons els camorristes fugen cames ajudeu-me davant els Mossos que arriben... Quedaran damunt la placeta de la pista un coll postís, un barret, una sabata... Continuar? El què? L’abisme.
La diferència. L’oïda esquerra.
ELLA Abaixa lentament els braços i gira cerimoniosament el cap a la seva esquerra. I ho fa.
ELL Sí, sí, sí, sé que has girat el cap, sí, i que em fan mal els braços. Quiet, quiet, quiet. I tanca la boca. Continua, si et plau, no t’aturis i accepta les meves humils excuses si tal vegada he gosat d’interrompre el teu discurs... Tot ha acabat, per sort. Oh, no, val més que calli.
ELLA Ah, ja feu literatura? Jo també estic immòbil, com tu. Plagien més o menys encertadament les meves paraules. Em veus, tu també?
VEU Enrico Rastelli acaba de morir súbitament a Bèrgam. Una hemorràgia provocada pel raspall de les dents li ha causat una intoxiacació de la sang que ha degenerat en meningitis. Ja puc riure obertament...

FI

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

´ la belbel underground, altaió + escoffet + hac mor 06 (3 shows: mercat de les flors, barcelona)