logo @ + (street art, performance)
       
1

using the leitmotiv of bartleby, this performance was an individual work where I stayed in the streets just acting like a poll worker. nobody know that this act was to be a performance. it was very simple work. the days before my performance I just spoke with people in the streets explaining them I had to make a performance at IV dadao festival, but I explained too that I would prefer not to do it and I explained my doubts about if I had to do it or not. in my hands I had a lot of papers where I wrote, as a legal act, all this doubts and the fact that I explained it. so, after explain it all, I just asked who was listening me to sign the paper giving faith that I explained that I would prefer not to do the performance. what’s up at the end of the process is that I get a lot of papers, always the same paper, but different each one cause the signature was different in every one of them. at the same time my signature was not there, so there was no “artist” signature in the papers, only “not artist” signature. with this the anonymous signatures was transformed into artist signature, cause was this signatures that validates and gave a certificate that those was art. my performance was to remain invisible, and it consisted in this direct contact between myself and citizens, a politic and social art working, where nothing remains of it, just collective memories. the date i was to make my performance I just exhibited the papers


2

在北京的路上停下来。十月的开始,是葡萄酒的第一个丰收期。一个具有西班牙民族性和来自加泰罗尼亚的成员,名字叫Gerard Altaió ,身份证号码是44983136,规范的护照,办好了停留三个月入境一次的中国签证——我开始阅读本文和倾听这个或者是诗人或者是艺术家或者是作家的说话,他说他不知道他的创造力在什么样的位置。

他自己的想法是,他认为写作是概念的工具。但是我觉得这个定义不够准确。这个成员声明他写作的时候运用了他能力范围内的工具和技巧。表明了他在北京,就应该做一个表演。

对于这个事件,实际上他承认他有严重的怀疑,他是否有去做这件事的意愿。在几个月的思考以后这个艺术家仍然没有用他的怀疑找到办法,所以他感觉到很深沉的虚脱,因为他应该做一个行为。根据他自己说在路上,他想找到不用做而做的方法,因为不做某件事的时候便有另外的东西降临了。就是说,不做和不要做是不一样的。但是,当然,如果是这样的话,不要做某事的时候你肯定一直到最后都正在做,某事。

因为这个原因,完成这个邀请他在有橙子和光滑瓷器的国家做的表演,意味着背叛了他的初衷。没有初衷的时候,他问,有没有艺术?如果,与表演相反的是,他决定了他不参与,也不跟随他不做的意愿。既然一个事情是不要,另一个是做,那么由于他在考虑关于作者的消失和美学方面上厚颜无耻的公共关系以及必须提出的集体主义,他表达他更偏爱不必要做。这个事情不能最终解决他到底做不做。

阅读了这页纸以及听过了需要聆听的解释,我正在说的这个或者是艺术家或者是作家或者是诗人的人,他亲自告诉了我他在第四届大道节做行为艺术的不安和怀疑——由是,我用我的签名来证实。

 

 

 

 

Havent estat parat al carrer de Beijing, a principis del mes d’octubre quan és temps de la primera verema, per l’individu de nacionalitat espanyola i origen català de nom Gerard Altaió i amb DNI 44983136 amb passaport en regla i visat d’estada a la Xina per tres mesos amb una sola entrada, procedeixo a la lectura d’aquest text i a atendre les explicacions de l’esmentat escriptor, poeta o artista, que diu no saber en quina classsificació s’hauria d’encabir la seva tasca creativa.

Segons ell mateix, declara que entén l’escriptura com una eina conceptual. Definició que, segons el meu parer, no acaba de ser satisfactòria de cara a una comprensió clara i distinta dels fets. L’individu detalla que treballa amb el text amb les diverses eines i tècniques que troba a l’abast de la mà. I indica que és a Beijing per tal de celebrar una performance.

El cas, els fets en qüestió són que confessa tenir dubtes seriosos sobre la seva voluntat. Després d’haver estat mesos decidint quina havia de ser la seva intervenció, l’artista no acaba de resoldre els seus dubtes i se sent profundament col·lapsat pel fet d’haver de dur a terme una accció. Segons el que explica ell mateix a peu de carrer voldria trobar la manera de fer sense voler fer res, per tal que no fent n’esdevinguessin més de coses. Que és com dir que no fer res no és el mateix que no voler fer res. Però és clar, essent així resulta que no volent fer res sempre se n’acaba fent alguna, de cosa.

Per aquest mateix motiu fer la performance per a la qual ha estat convidat al país de les taronges i la porcellana fina, implicaria trair el seu desideràtum. I sense desig, pregunta, hi ha art? I si, per contra, decidís no realitzar la seva intervenció tampoc estaria seguint la seva voluntat de no fer res. Car una cosa és no voler-ho i l’altra és fer-ho. En conseqüència, i capficat per les nocions de desaparició de l’autor i de necessitat de plantejaments descaradament públics i col·lectivistes en el camp de l’estètica, expressa que preferiria no haver-ho de fer. Fet que no resol l’entrellat de si finalment ho acabarà fent.

Havent llegit aquest mateix paper i un cop escoltades les explicacions degudes, declaro que l’artista o escriptor o poeta m’ha expressat personalment les seves inquietuds i dubtes pel que fa al fet de fer la performance que té programada al IV Dadao Festival. I així ho certifico amb la meva signatura.

3
4
5
6 8
7 9
 


[imatge 照片 picture : víctor cañellas]

 

´ i would prefer not to, altaió 06