logo @ + mira / 看 / watch

si en els pics més enlairats la filosofia del Septentrió fa funcionar la raó sense la realitat, la del Meridió mira i veu la realitat sense fer funcionar la raó, que són dues borratxeres, l’una de la raó i l’altra de realitat, que la ciència universal catalana ha de combatre tirant aigua al vi, o sigui posant ço que en podríem dir l’aigua de la raó, que és més clara que l’aigua de la font, al vi de la realitat, que és un vi que emborratxa més que una fantasia, i fa vomitar les llegendes i els miracles que, com nosaltres farem veure, aguanten l’edifici de la filosofia meridional, i que, comptat i debatut, vénen a ésser la mateixa realitat mal païda, com el qui després d’haver-se afartat com un lladre, s’aixeca de la taula per a treure tot allò que ha menjat.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

DEL REVELAT I DE LA REVELACIÓ

 

SEGON PLA DE REPRESENTACIÓ: LA CARTOGRAFIA DELS IRREALS

 

Projectar damunt l’aire les correspondències fotogràfiques de l’irreal terrorista dels
negatius i els positius.
Fotografia de bescanvi.

 

1)Del cap cap als peus;
l’estructura triangular de la jerarquia piramidal.
La iconografia és geomètrica!
Dedins de l’univers racionalitzat a través de l’arquitectura triàdica: l’ull del Cíclop Tripartit.
De tres en fan un, i quan l’un decau s’esdevé un no-res mal sabut.

 

2)De cap per avall o dels peus al cap
la mutabilitat pictòrica
s’ha fet (recony!) triangle del pubis.
En l’infinit del forat negre l’abisme del no-res
tot contemplant l’existent
la retina és irisada i amatent.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

GRAU ZERO DE PRESENTACIÓ: LA PERMEABILITAT DEL REALISME

 

L’estampa iconogràfica
l’ull-que-tot-ho-veu ha deixat de ser l’únic que contempla.
La criatura insurrecta ha reclamat el seu espai en l’èxtasi delirant del voyeur.
Ull regirat endins tot esguardant-se les entranyes
funambulisme il·lusori o jo sóc Jo.
L’ull llegeix de biaix des de dalt
d’enfora endins
cap a la direcció oposada al passiu
l’activitat dels budells
i la taula operatòria del cervell,
endins on habita la substància
on hi regna l’ànima
i hi és exempt tot allò que no hi és,
del blanc i del negre
i el color maniqueu del subjecte-objectiu,
d’enfora endins
endins del dintre o cavitat
dintre o cavitat de l’ésser
o cavitat de l’ésser existent
l’ésser existent en l’interior
l’interior és un mateix
un mateix idèntic i identitari
identitari d’enfora endins.

 

I de nou a l’exterior.
Volen llegir el llibre del món.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

UN LLIBRE NO ÉS UN LLIBRE


Hi havia en la calma del teatre
un putxinel·li de tres caps,
i un arlequí amb tots els colors de l’arc de Sant Martí al front
sostenia en l’espai
un feix de llum lunar.
Dalt d’una muntanya,
una fageda grisa i calmada,
la fada bona recita un vers d’amor.
Solituds en les companyies
les absències són presents en tota multitud.
Però l’eremita recerca un espai sense claror
on l’edisson metaestàtic li reveli un bri de llum.

 

Així hi hagué temps ha l’obscurantisme diví que permetia als il·luminats la claredat dels llenguatges.
Aquells qui visionaven la bombeta
inalàmbrica, incorpòria, inconsistent, incandescent, immaterial,
cossos damunt penyes
cingles escarpats-deserts hermètics
posseïen la visió clarivident del llenguatge del creador.
L’omnipresència de la vista abraçava la totalitat de l’existent
panoràmica de 360º
tot el creat obeeix un mateix creador
un mateix llenguatge del defora
identitat forana d’un enllà.
Llegeixen el Llibre del món des del Llibre del món.

 

Però hi ha també els de la recerca racional de la il·luminació mental.
Obsessos del llenguatge material universal
engendrat en l’interior clarivident de la raó.
La nitidesa proporcionada pels tractats de diòptrica.
Els elements són corporis
i el constitutiu del jo és el revulsiu de la natura.
Tot és fet del mateix embarbussament sígnic.
La ballarina alada es descorda la rialla
i ressonen dins els caps les veritats del trapezista.
Regirant endins trobar el llenguatge i l’escriptura
no pas comunicada sinó descoberta, la lluerna és personal.
Llegeixen el Llibre del món en el llibre del món
i és diví per reciprocitat no per anunciació.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´


LLENGUATGES EMPRATS
IMPRESSIÓ DE LA LLETRA A L’ULL

 

Fill i hereu del llenguatge diví
l’alquimista foll escorcolla els camins
per on l’escriptura ha deixat els seus rastres
i llurs regles d’ús.
El blanc s’escriu des del cel clar
i el blanc s’incrusta en l’ull.
La brossa de la realitat
és impregnada d’abstracció i retòrica.

 

Per entendre el món ens cal la poesia!

 

Hi ha també el llenguatge emprat
la lletania lògica dels atzars combinatoris
disfressats de mirada mística i de voluntat
de doctrina dels existents
i llenguatge esclaridor.

 

El blanc de l’ull és la mà de Déu
la mà que escriu al damunt:
la impressió de la lletra a l’ull.
El llenguatge blanc,
de la pulcritud de les beates,
engloba la ciència dins l’objectivitat
proporcionada per la rectitud del missatge.

 

Mirant des de l’ull enfarinat
les fronteres de la mística científica
relleven les absències de la retòrica
i mostren l’ocultat rere la transcendència,
tot es pot llegir
un cop emprada la lletra de Déu.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´


IMPRESSIÓ DE L’ULL AL PAISATGE

 

Malgrat tot alguns encara creuen:
que els colors no existeixen i així i tot,
el verd de l’ull és degut a la molsa del pessebre;
que és possible d’entendre el món,
investigant-ne un llenguatge hipotètic sortit del ventre;
que un cop llegit el capdamunt d’un mateix,
es pot llegir el món entenent-ne l’estructura aerostàtica;
que vistos els objectes ben figurats,
l’esquema realista mostra tot allò que es pot explicar.

 

I encara més lluny de l’abstracció
negant tot allò que no és figuratiu
la raó convertirà l’arquetip representat en paradigma
i conjugant els paradigmes hom sabrà convertir el prototip en universal.
I més a prop del que és llunyà
se’ns farà proper el que la vista desdibuixa,
i la lent graduada deixarà veure l’inexplicat:
impressió de l’ull al paisatge
de l’estructura mental damunt el pessebre.

 

El cap estàtic i els peus mecànics
el dinamisme de les forces participa del viatge itinerant.
L’estancament en el registre estructural de les matemàtiques
permet el sedentari del conreu de la ment
nomadisme del pensament
o va i ve de l’argument demostratiu.
Palplantat, giravoltant pel món,
el llenguatge construeix
les veritats místiques de la ciència.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´


LA MÍSTICA NO ÉS OBSCURANTISME SINÓ CLARIVIDÈNCIA

 

ACTE I

 

(Fragment d’una conversa amb Antoine Laval a casa del Traficant d’idees, dimarts 13 de gener de 1998, on s’entrecreuaren, després de sopar, el text, l’artista plàstic i l’Antipoeta arrendatià. Al llarg de la conversa és necessari de gestualitzar i moure’s per l’espai.)

 

A.L.: La mística de les religions és la mateixa que la mística de la ciència. (agafa el tabac i seu damunt la taula) Abans el desconegut era la lluna, ara el desconegut s’ha desplaçat als forats negres. Hi ha una certa relació entre els religiosos i certs àmbits de la ciència, com ara l’astronomia.
G.A.: (dret) Sí, d’acord, però la mística no crec que es trobi en el desconegut, sinó ben al contrari. Crec que és en el conegut que s’engendra la mística. Per això admiro els científics quàntics, perquè tenen la capacitat de fer ciència reconeixent que la ciència és un discurs més, que en general, com tota construcció de veritat, no s’adequa a la realitat. Però la mística (Antoine Laval encén una cigarreta) és quan el discurs ens parla del que és conegut. Per exemple que un més un són dos és una veritat matemàtica però no pas real, si jo dic dos no dic res. Dos, què és dos? Dos és un concepte però no és res. Tu i jo no som dos, jo sóc un i tu també però tu i jo som un i un i no dos. En un bosc amb deu arbres en realitat no hi ha deu arbres sinó (comptant amb els dits) un arbre, un arbre, un arbre, un arbre, un arbre, un arbre, un arbre, un arbre, un arbre, un arbre. La ciència matemàtica pot parlar de les essències però no té en compte les existències és per això que és falsa en la realitat.
A.L.: Sí però segueixen podent-se emprar en la realitat. (agafa el cendrer i tira la cendra)
G.A.: Com, en arquitectura mateix? L’arquitecte medieval no en tenia ni puta idea de matemàtiques comparat amb un arquitecte actual. Avui un edifici es construeix a l’ordinador i amb mil i un càlculs, però amb tot i això no té una temporalitat com la de les catedrals. L’arquitecte medieval feia edificis que han aguantat segles, i les piràmides mil·lenis. Entens? Aquesta gent construïa els edificis sobretot en base a la seva experiència. L’arquitecte havia fet ja cent catedrals de les quals cinquanta havien anat a terra i les altres quaranta no s’havien ni pogut aixecar, però les deu últimes o les dues últimes són el compendi de tota la seva experiència. Sap perfectament on s’han de posar els arcs, les columnes... de la mateixa manera per a fer un arc no tallava ell les pedres ni les hi posava, anaven a cercar un paio que ja havia fet centenars d’arcs i es coneixia de sobres com havia de posar les pedres.
A.L.: Però els edificis d’ara tampoc no són fets per durar set segles.
G.A.: No, això és cert, però el que volia dir era una altra cosa. Ara tornaré a això de la temporalitat per a què estan pensats, abans deixa’m continuar per l’altra banda. Coneixes un programa que feien sobre arquitectura on un arquitecte reconstruïa edificis antics? No sé si a França o a New York també l’han passat. (es repenja a la paret)
A.L.: No, no el conec.
G.A.: Era fascinant. Un arquitecte d’aquests importants va penjar l’oficina una temporada i es va dedicar, no sé si becat, a intentar reconstruir amb els mètodes de l’arquitectura contemporània històries com ara Stonehenge. (s’aparta de la paret) Doncs el paio era incapaç de sortir-se’n. Per exemple a Stonehenge van calcular quantes persones feien falta per aixecar la pedra, de no sé quantes tones, i posar-la dins el forat. Quan van anar-hi la xifra indicada de persones es van trobar que allò no es movia i van haver de cercar més ajudants. Més endavant no podien aguantar la llosa perquè amb el vent es balancejava, però havien fet una falca que matemàticament havia d’assegurar-la. Tot eren problemes. (fa una pausa i Antoine Laval apaga la cigarreta) Un cop va intentar reconstruir les veles que els romans desplegaven a l’amfiteatre per a fer-se ombra, tampoc no se’n va poder sortir. Entens el que vull dir, no és una qüestió de temps sinó d’inadequació dels números a la realitat o en tot cas una revaloració de l’experiència.
A.L.: Entenc.
G.A.: I pel que fa a la temporalitat els edificis que fan ara tampoc no estan pensats per a esfondrar-se d’aluminosi. De fet no poden ser pensats per esfondrar-se d’aluminosi perquè en el moment en què es projectaven els edificis amb aluminosi no existia l’aluminosi. És quan l’edifici cau que va un científic, experimenta i inventa la malaltia de l’aluminosi. Això és la mística. Les parets quan queien, queien. Però la gent no sabia com dir-ne, allò existia i allò és aluminosi, però encara no es deia aluminosi. Ara bé quan la ciència li posa un nom permet que la gent ho anomeni, i a través del discurs parli del que ja coneixia però no sabia com parlar-ne. És tot el contrari del discurs sobre l’univers o sobre déu, on allò de què parlem no ho coneixem ni ho coneixíem prèviament. (Antoine Laval assenteix)
A.L.: Una cosa és el saber i l’altra la mística.
G.A.: Quan diem res sobre els forats negres de fet ho podem dir tot, es tracta només de demostrar-ho. Una cosa és el saber o el coneixement, amb la seva noció de vertader i fals i la seva utilitat, i l’altra aquest aspecte de mística. En realitat el coneixement, al contrari que la mística, és més proper al desconegut que al conegut.
A.L.: L’estètica és una via de coneixement més però també és mística perquè fa patent allò que ja sabíem. (ho diu mentre agafa una altra cigarreta i Gerard Altaió somriu)
G.A.: Sí, jo sempre dic que no escric jo sinó que escriuen les paraules, és a dir que l’artista té la capacitat de connectar amb l’imaginari i mostrar-lo, per això és místic l’art. Però encara podríem debatre com coneixem i, arreplegant l’exemple de l’arquitecte medieval experimentat, el sentit de l’art aristocràtic horitzontal, no pas vertical, que personalment defenso. I ens discutiríem molt més que amb la mística perquè en aquest cas estem d’acord. No sé, hi hauria per una banda...

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´


DE LA PREDICCIÓ I DE LA PREDICACIÓ

 

Que es faci la llum, i la llum es va fer
i així eternament en el cicle de l’experiència.
Però que aquell qui prediu ho faci sense retòrica
car la llengua i la numèrica no són carn i ungla.
La circumferència circular serà la pauta del real
la lletra substituirà el número a l’ull
i la roda engendrarà la ciència catalana.
La predicció només és possible sobre el conegut
i la predicció és natura de la mística.

 

Que es faci la llum, i la llum es va fer
i així eternament en el cicle de l’experiència.
La raó clarivident predica als quatre vents la veritat totèmica
l’ésser saberut és conscient i sap la cosa més enllà de l’experiència
en la seva pròpia essència d’escriptura i pensament.
L’argument de la raó servirà per descartar
damunt d’eixos de coordenades hi ha el que no serveix al fet.
I erigint un sistema predictiu de la veritat
sorgeix l’involuntari de la voluntat.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

CONSTRUCCIÓ DEL SISTEMA O SISTEMATITZACIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ

 

Un maó damunt l’altre
construir la casa començant per la teulada
i un cop edificada
esfondrar-la d’un cop d’aire
o amb una bufada ingènuament planificada
damunt la tassa ardent de cafè
volten àngels desplomats
nus de ventre en avall i calçat alat
recitant alisis versos lluminosos
esclaridors de ments i rostres
i amb una ferida compungida la sageta s’ha clavat
ben endins del cervell pensant
ara tot és clar i el món s’aparia
com un esclat de llum divina
s’ha construït el sistema per atzar diví
però l’han anat a cercar allí on el mar s’esfondra
s’han deixat les claus sota l’estora
i han pujat alats damunt els penya-segats
on el vent rogent se’ls ha endut la roba
i els ha exposat a les inclemències del temps
són folls d’una follia que desitjaven
i la claredat de la seva ment poc lúcida
embogida pel calfred de déu
els fa pensar en global allò particular
i roda la música damunt els cercles giravoltant
la lògica binària o la codificació de la informàtica
nasqué damunt figueres florides
el cap despullat i sense barret
s’han tret les orelles per escoltar millor
els sons del xiulet sibil·lí de l’aire en moviment
i s’han mort els cossos deixant només paraules
mots recollits en la pujada cap als inferns
o l’interior d’un mateix
que seran destruïts per retornar a un nou sistema
on no hi hagi sinó raó clarificadora
però els predecessors no són exclosos
i els pensadors itinerants antieclesiàstics
acaben construint un símil del trencaclosques
on només n’han variat els colors però no les formes
i ara es troben lligats de peus i mans
abocats a l’error que no volien evocar sinó destruir
són porucs i contextuals a l’època
temorosos del poder instituït (institucional)
d’aquells qui manen des del melic del món
i d’or se n’omplen les butxaques
i es buiden de paraules buides
quan ara el jo que no vol res
construeix de nou el tot davant l’estufa
abrigant-se del fred roent
proporciona un alè de vida a allò que estava condemnat
i així serà pels segles dels segles
amén
salveu-nos pare de la raó divina
i perdoneu els nostres pecats ara i en l’hora de la nostra mort
ara i en l’hora de la nostra mort.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´


TRACTAT DE TEOLOGIA

 

INSTRUCCIONS D’ÚS PER A ENTENDRE EL CONCEPTE

 

1. Traceu un triangle.
2. Anomeneu els punts dels vèrtex segons l’ordre de l’abecedari i en lletra minúscula. Siguin per exemple: a, b, c.
3. Imagineu que el món pogués encabir-se en l’espai interior del triangle.
4. Suposant que no pugueu, llavors sou ateus.

 


L’OMNIPOTÈNCIA DIVINA

 

El déu que tot-ho-pot
el déu que tot-ho-vol
el déu que tot-ho-veu
el déu que tot-ho-sap
el déu que tot-ho-fa
el déu que tot-ho-pensa
el déu que tot-ho-crea
el déu que tot-ho-imagina
el déu que tot-ho-menja
el déu que...

 


LA BICONDICIONALITAT O LA RECIPROCITAT DIVINA HORITZONTAL

 

El tracte als subordinats com a iguals
on les coses no s’imposen
simplement són
perquè s’han volgut així.
I aquell qui hi viu i ho sap
no és súbdit subordinat
ans súbdit participatiu i servent agraït.
El projecte al llindar del panteisme
mantingut en suspens damunt la bicondicionalitat
la identificació dels jo, dels tu i dels ell.


LA COMUNICACIÓ UNIDIRECCIONAL O LA JERARQUITZACIÓ VERTICAL

 

Aquells que saben les coses, les saben i prou.
Però el que és sabut no seria sense un déu.
Però un déu que és, i prou.
Funcionalitat de l’element de garantia sense data de caducitat
aquell que està al capdamunt és qui governa
i encara que sigui només com a possibilitat
pot destruir i variar allò que ha creat.
Tots boques closes per temor de no ser sodomitzats
o destruïts en proliferar el verb proscrit.
Cal saber dir bé les coses
sense ofendre el conductor de l’univers
que s’ho mira des d’enfora.
I riu.


ASCETISME DE LA RELIGIÓ I ASCETISME DE LA RAÓ

 

Realitats irreals dins d’aquell territori que fet i fet no és res més que un terreny fangós o un petit tros de món:
1)ESTANCAT EN EL PAISATGE
2)ESTANCAT EN UN MATEIX

 

Follies mentals de personatges serens i clarividents que dotats d’una visió de binocles estan mancats de filtres de llum i queden encegats:
1)NO HI VEU MÉS ENLLÀ DEL QUE LI ÉS REVELAT
2)NO HI VEU MÉS ENLLÀ DEL SEU NAS GEOMÈTRIC

 

Pertorbacions orgàniques de l’interior circumscrit en els paràmetres del recognoscible i del conegut que mirades en la distància de l’ull resulten agermanades del sadomasoquisme:
1)COLPEJAR-SE O DEIXAR-SE APEDREGAR PER ESDEVENIR SANT
2)CONVÈNCER-SE UN MATEIX QUE LA MILLOR ACTIVITAT PER CULTIVAR LA MENT SÓN ELS EXERCICIS DE SUMES I RESTES.

 

Metodologies de treball que més enllà de la simple examinació del real procedeixen a l’assimilació de la matèria amb l’estructura de l’anàlisi:
1)LA INGESTIÓ DE LES PEDRES
2)EL DUBTE DEL QUE ÉS PALPABLE I ALHORA NO HO POT SER.

 

La prestidigitació lingüística damunt el llenguatge dels mortals i la condició simplista i elevada de conèixer la naturalesa de l’escriptura i els nivells epistemològics de representació:
1)L’ENDERIAMENT AMB LA LÒGICA CIRCULAR SENSE PENSAMENT CIRCULAR I AMB EXPRESSIÓ POÈTICA
2)LA CEGUESA DE LA FIDELITAT AL SISTEMA HIPERBÒLIC QUE LLEGEIX LA LLETRA COM A NÚMERO

 

 

Consecució en el pensament dels integristes dels fets consumats i inalterables revelats amb el procés de la parla filosòfica:
1)LA VIDA AL SERVEI DEL PENSAMENT I DEL PROJECTE DE L’EDUCACIÓ DE LA FE UNIVERSAL
2)LA VIDA AL SERVEI DE PENSAR EN ALLÒ QUE TÉ D’UNIVERSAL EL QUE APARENTMENT POT SER CONCRET O SEMBLAR FALS.

 

Vida de repressió de les actituds llibertines:
1)DORMIR AL RAS I EN TERRA FORANA
2)DORMIR ALLUNYAT DE CASA EN EL FRED FORASTER

 

Responsabilitat ètica del pensador que es creu il·luminador de la veritat als pobres i rics i que se sap eternitzador del que de debò és:
1)CONVERSIÓ DELS INFIDELS I CONSTRUCCIÓ DE L’ESTÀNDARD LINGÜÍSTIC
2)DESCOBERTA DE LA MECÀNICA DEL MÓN I DE L’ESTRUCTURA DEL REA

 

´ llum, altaió 98 (autoedició de 2 exemplars. inèdit)