logo @ +

Avui escric,
ja n’he fet tres
de versos aquest matí,
però hi ha temps
que, setmanes senceres,
es queden sense.
Hi ha anys, després, no sé,
dels que, a la fi,
només en queden
deu o dotze de versos.
Mires les firmes i la lletra,
el que diu i quan s’ha fet,
i penses, guaita, aquell any
quasi no vas escriure!
Però no és així.
Sovint es fan
i ni es daten
ni s’escriuen
ni res.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

J. V. B.

 

 

exposició de poemes
de joan vinuesa
per gerard altaió

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

Els poemes d’aquest llibre
estan dedicats al zel.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

ÍNDEX

 

He estat pensant
sobre la qüestió
de l’índex
i m’ha semblat
una formalitat,
en poesia
com a mínim.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

CAVALL DE BOC

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

Tornar
per no repetir.
Com un neutrí
que no en té prou
en ser no-res.
Volem la massa
i també un poble.
Un qualsevol.
Per fer el combat.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Uns núvols de perfum
sortien ingràvids
de les perturbadores
xemeneies de l’empresa.

 

Els obrers ballaven
i els amos llegien Siddharta.
Hom esqueixava els manuals
per instint.
Els operaris i els empresaris
no és que sabessin
massa bé el que passava,
però s’ho prenien com una feina.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Si tots dos hi estiguéssim
interessats,
podríem fer
un contracte
indicant,
malgrat cascú la seva,
un ensems que fos la nostra.

 

Ara vindria
una llista que faria
imprescindible
la presència
dels més perjudicats
quan hi havia revolucions:
els advocats.
Com va dir Trotski.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
A dins la bosseta
d’un sucret
hi havia tres mil granets
i una petita encefalitis
en forma de cristalls.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Sols l’ombra em cal
per medir la distància
de la meva llargària
posada d’empeus.
Sols l’ombra em cal,
l’ombra i jo,
cínic,
excels, barbut,
i treballant sol.

 

(A Diògenes)

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Ah! Quins problemes
tan delectables
sorgiran d’aquí mil anys,
quan els llogarrets
independents,
sense carnets
com les històries
mai explicades,
es facin molt honorables tots.

 

Ah! Quins fortuïts
sorgiran llavors,
entre els humans!
Els d’Esplugues
i els d’Illa d’en Buda,
Atenes, Neopàtria i l’Alguer,
els molt honorables tots,
de les Illes Formigues,
els esculls...

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Els profetes rojos
ens havien promès
la platja
sota l’asfalt de la ciutat.
I les noies,
amb la brusa oberta,
revelaven
els dos camins
que pren la llibertat:
l’anarquia
i la dictadura del proletariat.

 

Els estudiants i els obrers
trenquen els vidres dels bancs.
Jo arribo i llenço
pintura sobre un quadre
que serà abstracte
o, si més no,
una pràctica
d’insurrecció.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
LA INTERNACIONAL

 

Les coses passen
puntualment
i cap d’elles
s’escapa de res.
I altre cop a esperar l’alba,
el dia aquell
de la il·lusió tornant
a les nostres precises maquinetes
per entregar llibertats
sota comanda rigorosa.
I que la urgència col·lectiva
com una santa cofradia
ens sorprengui
ben agrupats
o res.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Obren les portes del ventre
i carreguen els equipatges
de qualsevol manera.
I a dalt
els senyors viatgen.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Vindrà un dia
en què el pensament
ja no ens molestarà més.
El nostre pensament
tan preuat
dirà prou.

 

I els poemes mateixos
estaran finalitzats.

 

Lllavors,
si encara som lliures,
farem una altra cosa.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
EL CAGANER

 

No sé quants escarafalls
encara hauré de fer
mentre del cul em neixin
els vents primordials
i les incertes confitures...
No sé encara quants hauré de ser
però compto els anys
amb els nusos dels meus dits,
i una llum penja
sobre el meu cap
mentre socialment
esmorzo molsa.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

Aquells pits
miraven sempre cap al nord.
Ja us ho podeu imaginar
la mena de brúixola!

 

Aquells pits
eren un campament i un campanar,
sorgien de les portalades
del barri xinès,
es bellugaven...
eren l’estipendi.

 

Aquells pits
buscaven aigua
i la trobaven.
Ja ho crec que la trobaven:
s’hi guanyaven la vida!

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
PINOTXO

 

Em persegueixen
Qui et persegueix Pinotxo?
Em persegueix la policia
Ah! Pinotxo
i per què?
per quina raó?
No ho se´,
suposo que es pensen
que ser de fusta
és perillós.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

ORDRE ANALÒGIC DE L’IMPOSSIBLE

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

Els profetes preveuen una, dues i àdhuc tres generacions o més.

 

I els vius, mascles dominants la majoria de tendència espavilada,
fan entre tots que ara per ara això no peti.

 

Tenen la secreta seguretat perfecta que els renéts ho tindran resolt.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Esos caballos
con sus cabellos
que cagan cojones
negros
como el betún de Judea
como la pez y la brea.

 

Esos caballos con sus cabellos
que se levantan a medio cielo
desde sus patas
a por sus crines
de prisionero.
Que no pueden galopar!
No pueden galopar
y no se ve.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Vençuda la mullena,
despenjo la roba.

 

Ah, dels alliberats
quan abandonen la corda
sense malura!

 

Quant durarà la blancor
sobre els cossos?

 

Quina edat i quina sort
finarà les taques
d’una vida contínua?

 

Com un avís flamíger,
ballo el claqué funambúlic.
La roba estesa
fa la dansa al pas del vent.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Els meus dies
ara passen gràcils
com si estigués a Nàpols
una tarda del segle passat.

 

Als capvespres
quan la brisa
recompta els deu mil
i els noms es glacen
com si fossin dinasties,
la veu dels nens
es grava com la pols de les torres
a la porta de les cases.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
El cambrer trafegava
al bar del fosc
passeig del moll.
A les parets de l’indret,
fotografies dels anys vint,
dels soldats aguaitant
l’embarcament
a la guerra d’Àfrica.
A les taules,
marineres esperant
la mitjanit.
Pits amarats
salnitre i pell d’escata.
A la barca
amb nom de dona
hi han dibuixat
uns ulls de vaca.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Són ja vint-i-quatre
les persones amb qüestions
vegetatives a l’espatlla,
vint-i-quatre sers
en forma d’hortènsia
i neguit de pebrots.
Tant estrany enigma
caldria revisar-lo.
No us sembla
Dr. Freud?

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Les paraules
són de la veu
i reboten
al mirall de les coses
s’emproven
i si es poden compartir
no és estrany
que facin enfadar.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
SEMI-HAIKU

 

El cel semblava silenci,
el mar semblava soroll,
la terra tremola.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Gris de cel
trona sobre la roca.
Mags irats
folren de foc
tots els caires.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Tinc els verbs irregulars
i les críptiques interpretacions
de la cosa anomenada.
Tinc, doncs, els recursos.
I deixo rastres.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Plouen les paraules
i la nostra veu crida.
Llamp de pobles!
I els verbs,
els invoquem!

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
La metzina el cridava
amb la veu prima
afilada.
Es resistí a abraçar,
el suggeriment
els deia que no.

 

Encara sóc a temps
d’escapar?

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

ESCOLA DE PROFETES

 

“La quinta essència del ruc
d’un pot al foc
un pop l’ha d’extraure”
deia fluixet la lluminària
i els aprenents
fèiem l’ullet.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
(HEDONISME TRANSCENDENT) 1978

 

De nit, en una terra
al sud de l’Hindustan,
una companyia de buscadors
dels plaers del Graal
tornen d’una reunió.

 

Dos milers de joves
viatgers de cabells llargs
es troben a les platges de Goa.

 

És Nadal, els occidentals
celebren les festes
dels seus ancestres
amb Rock’n’roll
i Marihuana.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
ELS CONVERSADORS

 

La suma dels coits
rau inconclusa.
A les platges del tremp
jau la ironia
de la complicitat,
del fervor que glaça.
Els esclaus
de què parlarien si no.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
LA GEPERUDA

 

Oh Júpiter!
Quan podré despredre’m
dels meus peixots!
Quan podré ajupir-me
tranquil·la per produir
un d’aquells cagarros
tan admirables
que reposen com balenes
a les platges dels higienistes?

 

I en sentir-se
aquesta pregària
des de l’helicòpter,
els cristians
l’apedregaren.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
CALÍGULA

 

Oh Caius,
quasi dispers per les nits
nombrosíssimes dels antics,
gràcies per explicar
per entre els segles
les teves àuliques burles.

 

Ens agrada des d’aquí
que malmenessis els pretorians
i duguessis darrere teu
la porpra de l’escàndol
com un vòmit pel senat.

 

Amb les teves sentències
els mil·lenis,
tan capriciosos com tu,
ens donen el dret de cridar:
Ave, Caesar!
Ensenya’ns la feblesa
del poder.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
A LES RUNES D’UN MAS

 

Tanco el fustot
que fa de porta
i l’àmbit s’omple de mi.
A dins hi ha
les deu mil puces.
L’espai és així,
no hi ha buit.
Les sumes s’han de fer
i la resta
ho fan els cucs.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

BRESSOL DE CRISTALLS IMPRECISOS

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

Sabent que sóc allò que sé,
per cec i quec passo de tot.
Per dins jo sent que res de res
i faig no mai allò que veig.
Tant de misteri al meu voltant
em fa pensar:
com puc dir “si”, “jamai” o “no”
si no em crec res?
I, quan em sento crític així
un hortet xic em faig
al mig del bosc
i, quan dormo, ensumo tòfones.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
L’ANIMAL DE COMPANYIA

 

Les muntanyes es despullen lentament
entre les pedres llunars del Cap de Creus.
Els espasmes del mar perden la paciència
amb la forma dels Pirineus.
I a dins la cuina
les galeres fan xup-xup.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
COMPLANTA A LA MORT D’UN VOLCÀ

 

Els llavis del meu cim ja no tasten sinó el glaç. A les falderes tindré camps, a dins el cràter, masies.
No em puc queixar. He viscut cinquanta milions d’anys.
He estat el davanter de les muntanyes. I ara, un forat tan sols, quedarà de mi.

 

La meva veu era més temible que el tro, una barreja d’infern i de fúria. I a la panxa
sempre hi tenia un rot abrusat on començaven les boires.
Els metalls -oh, poders del foc!- com es fonien dintre la lava.

 

Sembla mentida

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
ELS QUE ASSAGEN LES SEVES CONVICCIONS VIATGEN PER ENTRE LA PROBABILITAT I L’EXPERIÈNCIA

 

Els objectius prefixats
vénen a ser santuaris
de peregrinació.

 

La cosa lliure
no accepta mètodes.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
SIL·LOGISME

 

Les llums dels fluorescents
no tenen filaments.

 

El ble de la candela
crema en la nit més llarga.

 

Com l’espelma de la vida
la cera es fon
colgant els insectes
dels meus anys.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
DESFILFERRAR

 

La tenda, la posaria aquí
en aquest racó de bosc
ben amagada.
I faria un foc a la nit
només per mirar-lo.
I els filferros de punxes
quan marxés els tallaria
per llocs diferents.
Això somnio jo
amb els ulls oberts.
Però no ho faré
us ho dic ben clar.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
LES MUNTANYES QUE RECULLEN EL MEU COS

 

A la terrra
hi conviuen els arbres
i les criatures de fesomia.
Les muntanyes recullen
les cases per a tots els vius.
A la clara llum del mar
les mil espècies fondegen
en els ports de les nacions.
I als boscos, ben endins de les arnes,
la gent, la mel.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
LICANTROPIA

 

Un crit de bosc
confon el registre.

 

Moll i buit
he menjat l’últim mos.

 

Imitant el pastor,
he retrobat el llop.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Per atzar, removent els quadres,
una de tantes pintures inacabades
va quedar al descobert.
En aquest estudi
s’arraconen les teules
de les pintures per estrats.
Ara la mica de l’irresolt
o el que s’amaga dels pintors,
ara la conversa que tanca
el txan-txan de les ciutats.
Jo, fanaler, què puc fer
sinó que pasturin?

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Quan es tornin a veure
l’un a l’altre
es trauran les sandàlies
i com Empèdocles
desapareixeran
entre la lava.
I la pols dels anys
caurà sobre els carrers.
I ells dos
allà dalt
faran diana
a l’alba.
I sempre entre la boira.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Els dijous
a franja de llum,
me n’anava
a fer meditació
de cara a la paret.
I en el pati
les monges
estaven contentes.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
[...] L’orgasme,
posat a la gola
com una pruna
com una mà de nen petit
ha farcit primer les cames
i després m’ha fet plorar.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
No busquis entendre
les coses del mar.
Defuig la seducció del mar,
no busquis sentir-lo cantar.
Fes com els antics,
ells sempre tornaven.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
EL MENÚ DE MESSALA

 

Romesco
galeres
Escipions
genets a la romana
i flamen.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

SE SAP PER FI QUE EL SABER OCUPA LLOC

 

En un espai
no identificat
hi ha una bicicorda
amb milers de formatges
arxivats

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

“LA FIRA DE REIS”

 

Els vianants
ens prometen
amb els llenguatge mut dels peus
que s’aturaran a la parada.
S’acosten
miren
i no es treuen les mans
de les butxaques.
Darrera el taulell
pelo mandarines.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Ara estic fent un poema
davant del mar.
Primer el parlo
amb la petita veu alta
i em mullo
les cames.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
L’OCUPACIÓ I PICASSO

 

“Herr” Picasso
vostè no cal que marxi.

 

Naturalment
és lliure de fer el que vulgui
però li repetim:

 

per a nosaltres
no cal que marxi.

 

I no ho va fer.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
ELS SELENITES

 

Escric sobre
les taules dels bars,
sobre les arenes
de les platges,
a les fustes exhaurides
per la tristesa dels llops.

 

He cercat allò que no s’agafa
i he obtingut una visió.

 

Però abans he de saber
que el coneixement
és un pebrot.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Des de les fondalades on sóc
haig de callar.
M’hi va la pell.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´


LLAMPEC DE CONSEQÜÈNCIA

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

I jo els diré que sí
que és clar que sí

 

I serà que no
i serà zero
i serà res.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
ALQUIMISTA

 

Per la finestra,
com els coralls,
he tret el cap.

 

Set fanals,
el sinuós carrer
i la mànega dels obrers
vestits de taronja.

 

Com les madrèpores,
farcint els nius,
somnio despert
la química del foll
i l’or dels filòsofs.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Els terrats
i les seves estrelles.
La negra nit
disposat a passar-la sol.
Desperto.
M’he adormit vestit.
La llum encesa
sense sopar.
Altre cop
vint-i-quatre hores
per construir un dia.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Mi soledad,
mis libros,
mis sábanas sucias,
mi balcón al infinito.

 

Solitud,
Llibres,
Llençols bruts
I un balcó a l’infinit

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
ELS FRAGORS DE MOLT ENDINS

 

L’ofici dels útils
res en sap
del meu país convuls,
quan em dono
als fragors de les hores
i gairebé no sé on m’acabo.

 

Oh, com s’omplirien les veles
del vent que em triés
si un destí dels terribles
exhaurís el meu desig!

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Retorno a l’ermita de Cochisse
als símbols neolítics
al foc.
Retorno als dibuixos de la roca,
la cova on ningú m’espera.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
ESPLUGA DE SERRA

 

He estat entre els amics,
les noves famílies d’atrevits,
els homes que vénen d’Amèrica
i les dones que coneixen Orient.
He estat entre els gats
i els gossos impertinents,
entre el vent i les mosques
i les muntanyes del món.
He menjat els aliments
de les maneres més noves
i he parlat la llengua dels pastors
dins les tendes dels indis.
He viscut els segles
de la terra xucladora
i les roques de l’erm
i les esplugues
dels rasgues gegantins
de la serra de Gervàs,
la ferradura de pedra
on Lleida s’acaba.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Els trets d’escopeta
passegen nerviosament
pels carrers
amb la ziga-zaga
de la tos,
fent-me sentir a la bocassa
l’agra sabor
d’estar malalt.
I més encara,
no dormo des de fa mil anys
per un encanteri
de les arts i els colors.
I treballo en feines
inútils i estranyes...
I els mites cauen
i el temps del món
arriba a la fi.
I susbstituïm les certeses
per la por.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
He rellegit la “beat generation”.
La buidor dels magatzems
Les plantes maleïdes
Les vies del tren.
Les muntanyes de sorra.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Com les aus perfectes
retrobats en el submís
espectre de la llum,

 

així com tu, sóc jo,
clara lluïssor de ta mirada,
indistret amb la flaire
a cos del teu si.

 

Que lleus es tornen ara
tots els disbarats!

 

Quants enigmes resolts
només dient paraula!

 

Així com tot rebrolla
indiferent si té l’encert,
m’he fet arbre en el cru joc
desdibuixant la meva trista
humilitat futura,
com algú que insinua quasi res.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
EL ZA-ZEN DEL DESENGANY

 

Tot veient que no arribaves,
vaig entendre els teus silencis.
El buit del teu mirar,
la segona intenció.

 

El crepuscle,
l’hora d’oblidar.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
OPUS-CLET

 

Com els cargols,
naixí amb el sol
d’un crepuscle cada dia.
I em barrejo a la babalà
amb unes forces
que no entenc.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Jo també tinc
les meves obligacions
i m’aplico les meves disciplines
i quan dic una cosa
generalment
l’haig de fer.
Jo també tinc, en definitiva,
el meu comportament.
No tinc la capacitat,
i vosaltres tampoc,
de fer cada vegada
una cosa diferent.
En poques paraules:
jo també perdo el temps.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Com em pesa el nom
i el túmul de morts
que hi tinc al darrere
i les tones de menjar
que m’he cruspit
i els anys adormits
i el temps inflexible
d’únic decurs
i el crim perfecte de creure
i l’angúnia
de tot el que es mou.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
No sóc lliure
i ho sé
amb els silencis
de la meva fràgil harmonia,
amb la complaença
dels dies
i l’espera
de mirada reflectida
amb els còmplices del res.
No sóc lliure
i ho sé,
i res puc fer
per escapar dels enllocs
que no conec.
I encara menys
dirigir-me a res
quan hauria de tenir
el meu camí,
i si el conec
no m’agrada.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Després del vòmit
intoxicat
de sobte
tot el gest em sembla sobri.
Sense cap delicte psíquic
imprudentment anònim
derrumbat
em prenc un tè.
Sri Lanka
amb llimona.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Comparteixo
el meu petit mareig
amb el vol d’un escarabat.
Per les finestres
els caps surten
i passegen la mirada.
Sense risc
estiren el coll:
i els arbres passen.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
A nosaltres se’ns escriurà
un evangeli. I dels més bons.
Una vida de sants
i un llibre de màgia negra,
com una pestil·lència
dels pitjors ressentits.

 

Escric la bonanova de nit
i de dia un grimori antich,
una barreja d’angúnia,
recança i trobar clus,
una crisi de ciris manuscrits
i una feina clivellada
al casc antic.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Em tornaré mut fonent-me
en el rugós gresol
on l’ofidi s’exalta
i els miracles dels idèntics
es multipliquen d’intencions.
Seré l’oïda
i la sorra dels aràcnids
que es despengen per l’espai.
I en els melics
dels crítics hostes,
els que dempeus
volgueren la Terra,
hi capturo l’amor
dels exèrcits
quan els estats
es fan dels llops.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Demà farà vent
força quatre
i jo em posaré agulles d’estendre
a les puntes de la jaqueta
boina
i un jersey de coll alt
i vidres a les finestres
amb calcomanies de peixets.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Sé del trist final dels ossos
i les tumefactes fams de les carns.
Sé dels inútils crits
de dimonis i arcàngels
i del llarg i misèrrim
futur dels cucs.
He vist el mal
i he vist el bé,
he vist la sangonera
i no sé què tinc.
Escolto.
No hi puc fer més.
Sóc tan sols
un lleu emblema del demà.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Dins els túnels,
dalt d’un tren,
sota la llum dels metalls,
les estacions
tenen el bocam
des països, al passar.
Amb unes curtes parades,
abans de la lluor,
deturo els pensaments
com un miner.
Allà on vaig,
és el nom
del meu barri.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Sentiria, amb la meva brevetat,
haver capgirat
a no sé qui ni amb quina mida.
He volgut massa
algun dels meus somnis?

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Vesteixo de negre
completament
i unes sabates de punxa
i porto capell
i m’acaricien els llavis
les rimes dels intel·lectes
descarnats.
Versos trencats
que els segles em dicten
en forma d’escriptura.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Coixa, m’he tornat coixa
de tant fer-me veure
que sóc tan sols un home
de vírica fona
i trets d’obligada semblança,
d’oficis rabiüts i poca
màgia en la mirada,
de sorolls de destrucció
en sacrifici complaent
a realitats esquinçades
pel mal traç d’imaginar.
Coixa i perillosa
en matrimoni
menjant fills
quan ningú em mira
i desitjant tots els homes
menys el meu.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 


FOLLIA INICIÀTICA
GRAMÀTICA ESOTÈRICA
LLIBRES PROHIBITS

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

“COM UNA ESBATANADA GNÒSTICA”

 

Les arrels d’un jardí
invisible
es despengen, quan les miro,
entre els peus i el cap del llit.
S’ultraposen les aranyes.
Els degotalls avancen...

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Colpits pels bodhisattves
perseguits per la gran diferència
distingeixo dues vies,
la més segura
i la que em vinguin a buscar.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

Ja el profeta va plorar
recordant des del futur
la ciutat quan seria destruïda.
Ara, les submergides
seran les novíssimes atlàntides,
Neoplatònia, Núria...
I les terres anegades de la plana,
els orígens;
com les muntanyes ho van ser.

 

Allà quedaran les tristíssimes
venècies remullades.
Llavors el català
serà la llengua del futur.
Però això no pot ser
-em dic a mi mateix-
on aniríem a parar?

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
EL BUDISME ZEN 1996

 

EL zero absolut del que em parlen
i la calma aconsellada per tot el que passa
i tota la paciència que els textos aconsellen
és això el budisme zen?
o deu ser el seguit incorruptible
de minuts i anys
fent que no passi res per tal d’evitar
les possibles conseqüències?
O potser és l’estat,
en perplexa fesomia
vestida de seda,
que el món t’ha d’arrencar
inconmovible davant la pregària.
O potser és el mut
o l’orb
o el silenci davant la mort
o el gest repassat
i secularment recomanat
en la festa dels diumenges
i el equips exuberants?
O potser és la sang glaçada a les venes
davant la injustícia insolidària del estats.
O deu ser la serenor dels monestirs,
preparada perquè vencis els instints
o el propòsit dessecat dels savis
o la lentitud dels nostres guies
o les eres heràldiques
i els priorats teologals?
Ah! no, deu ser
la més profunda correcció
en què preguntem
sempre discrets, davant l’absurd,
és això el budisme zen?

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
GROCS DE NYONYA

 

Sai guru,
sota l’esvàstica,
observa la seva
reencarnació anterior.

 

Els devots
han fet els deures
sobre el marbre.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Vindran potser les albes
a revoltar
les humitats evidents?
...o amb les sabates foradades,
ens mirarem per sempre
filosòficament els dits?

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Y W H Y

 

L’ordre,
amb les seves
falòrnies del radi,
circumval·la
el químic destí
dins la cursa immensa
de la voluntat de Yahvé.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Ell és qui és
i no sembla ser res més.
Oh! Sàbat meu!
En el que Déu ve i va...

 

Veritat què voldrà dir?

 

Per tal de sentir-me explicat,
amb un moviment del cap,
d’un cantó a l’altre,
dic no ho sé.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Com pous de glaç
escacats en gola fart,
com ous de son
fatigats de tant dormir,
crancs d’estiu rodolen
sobre la neu de les platges.
I la nafren.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
A LA BANCA VAN

 

Fal·lus erectils
tibats i a la moda
intimen els comptes.
Papers semi-permeables
tallats
són objecte
de ferotge seguiment.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Ahir, llevat i fins a mitja tarda,
estiguí escrivint,
reescrivint i repassant
un llarg poema.
Costa molt de fer quelcom,
no ho sembla i l’obra final
és només l’efecte secundari.
Parlava dels atributs de la deïtat,
de com es manifesten,
de la causa de les causes,
i del que passa en les esferes.

 

No tan sols parlí del bon déu
en aquesta costosa tençó,
hi posava els noms
que s’havien desprès
sobre nosaltres replicant
com a bàrbars.
M’estenia a l’engir
de l’or perdut i dels eons
i denunciava
la crueltat dels arconts
i la dels humans sobre els humans.
Acabí reconeixent
una autoritat que no tenim
una autoritat difusa,
tolerant i desentesa
que de ben segur s’ho estudia,
i que hom acceptaria com a model,
si fes el favor
i li plagués el tractant-se
cara a cara.
A la fi, em declarava
alliberat de ser escriptor
amb el pensament pària
de ser un esquemot
de les lletres.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
PER PODER SENTIR EL CONEGUT MAL RESUMEIXO LA GASTADA REALITAT

 

La metafísica
sempre ha estat
on s’acumulen
els interessos.

 

Per sorpresa s’han de fer
petites portes pel retorn.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
LA CONTRACULTURAL HERETGIA

 

Dedicació
disciplina...
darrerament sento parlar
de coses així
d’aquesta mena de conceptes
estranys per mes.
I em vénen memòries radicals
com si per disciplina
tibetana ordre s’entengués.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
L’ESPERANÇA FINAL

 

Corren els genets
fulgurants
pel mig de l’erm
amb els enigmes per resoldre
i el viatge
com esperança final.

 

Es conjuren
per no deturar-se
s’exciten amb les llegendes.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Les arenes són
vint vegades més gruixudes
que els recomptes macrocòsmics
de les tribus d’Israel.
I, o tota la història
de res val
o es van distreure amb les onades
i alguns granets de sorra,
potser,
es van quedar enganxats
als peus del rei.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
LA SOPA NEGRA

 

Havia estat considerat
el més valent dels soldats
en la seva lacedemònica
i extensa ciutat.
El seu escut
gravat amb els senyals
dels déus d’Esparta
no el protegí del rot que li vingué
agre
com el menjar de sang
de les casernes d’on venia.
El monstre t’ha vist
per entre la pudent foscor!
Tu t’enduràs la mà a l’espasa
però els corns del Minotaure
entre fems i esbufecs
et foradaran l’esquena.
No hi fa res que hagis estat
considerat el més valent.
Se t’ha acabat la sopa negra
i la Lacedemònia
i l’extensa ciutat.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
LES ÀNIMES ENRABIADES PER LA LLARGA ESPERA ABANS D'ENTRAR

 

Darrere meu hi deu haver
el món de fantasia
que m’havien explicat.
Davant, on tragino la cara,
sempre hi posen
discussions de sindicat.

 

De la punta del nas enllà,
com un ventall rodó
que cobreix tota faç,
amagat en els angles
més foscos de l’esquena,
ens espera
la glòria, descrita
en els llibres més antics.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´


ORFES EN PRODIGI

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

Això és un experiment
d’escriptura
en la incomoditat.
Un experiment per esbrinar
què succeeix amb el pensament
en circumstàncies
suposadament inhibidores.
Un experiment
en la confusió,
un capbussó
en la poesia muntada
del paral·lel
direcció escullera
dalt del cinquanta-set
que viatge a la fi
de les muscleres,
on els crancs segrestats
penjaven d’una canya.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Pel so que tens
jo diria que ets de vidre.
Però...
no importa.
No t’agradaria
ser immortal?

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Tu i jo
“tuegem”.
I de tant tuejar,
tu i jo semblem.
Sembla que tu siguis jo
i jo sembla que sigui tu.
Es confonen els jos
i els tus.
I, si no vigilem,
després, volguem o no,
dependrem
de tuejar entre tu i jo,
i, a la curta, tindrem
un tu-tu
com un agregat psicològic.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
La suor et perla
les cuixes et tremolen
i et guarneix també
el cony ple d’encenalls.
Et miro.
Cert,
som tu i jo
humits,
vestits encara melic amunt,
caiguts en perenne festival,
fugitius de la llei mosaica
com argonautes hel·lenístics
de l’escàndol
per les places de Judea.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Des del projecte
de la teva forta tendència
venies a pujar aquelles
escales fins a la fi.
Et treies les ulleres
i com si ningú ho veiés
em deixaves mirant el cel.
Somicant en aquella
dissortada solitud.
M’ho donaves quasi tot
i em mossegaves.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
En forma de núvia
travessava el mar
fins a Palma
i deixava enrera
la feina nova
de les nits a l’hospital.

 

Tots dos érem, com dir-ho?...
voluntaris fets a mida
d’un canvi que tenia
nom grandiloqüent.

 

Els companys d’artilleria,
en veure’ns il·lusionats
passejant per ses avingudes
en tornant a la caserna, deien:
“ets afortunat, esperit”
i nosaltres dos,
esperant la caiguda
del franquisme per la força,
érem incompatibles.
Discutíem la nostra reunió.

 

Era temps d’una carta cada dia
i d’una cançó.
Així va ser Mallorca per mi
en aquell any de servitud.

 

Un dia, ara fa poc,
vaig tornar-hi.
On tancaven
soldats i presos
les ombres xiulaven
entre les pedres
i el record d’aquell absurd,
com una veu dins meu,
em deia: “aquí era on vas estar.
Com camines lliure encara.
Com han caigut els crits.
Que lluny queda tot!”

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´


ANDRÒMINES DEL REI ARTUR

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

L’ERA D’AQUARI

 

T’he estat observant, petit insecte.
La primera notícia que tinc de tu és del col·legi on,
de petit, vaig anar. Els lavabos eren plens de gent
com tu. Entraves per sorpresa i us trobàvem a totes
ensumant els orins dels nens. Éreu centernars.
Ara que et trobo a casa, petita, desgarbada, amb
aquesta capa de Toledo partida en dos a l’espatlla,
m’has fet néixer l’estima de la infància. Així i tot,
et veig una mica despistada. Disculpada, ja sé que
estàs sola, no com fa vint-i-cinc anys que éreu
legió.
Els temps han canviat, petita mosca geperuda, ara
cadascú és cadascú, mal que ens pesi als que
gairebé no podem ser-ho. Malgrat tot, m’he prohibit
matar-te. Enara que, higièncicament parlant, em
desprestigies la casa... I més que això, el dormitori,
la cort en la que gemego nocturnament, on m’he
estat a punt de morir més de cent vegades! La
compartiré amb la bestiola que s’atreveixi a entrar-
hi. Què? Que t’ha tocat a tu?
Deu ser l’herència de l’institut Montserrrat, d’aquells
urinaris mal rentats on éreu dotzenes i dotzenes.
Me’n recordo perfectament. Entràvem per sorpresa
i en trobàvem les parets farcides, de
vosaltres, mosques de col·legi, negretes i
estrafolàries pel mal portar de tanta ala i tan poc
cos.
Com és que vas tan despistada? Mals temps, nois,
et recomano els soterranis de la plaça Urquinaona.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
S’ha de fer
un quadre de cada llesca!
I un “frotage”
del pa amb tomaquet!
I, per berenar,
un “driping”
de pintura amb salsa
sobre el pa amb oli.
ara que, per més teles
que es puguin pintar:
com es pot igualar
la quantitat de paper
gastat al wc?

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

Sóc filós de vostra anguera
e vincle mos ulls
e bon escull
e tinc encai lo vi xumei.

 

Dut e futil d’estora e bes.
Oh firament de mà funest
iros trun e drut
de gruny occés.

 

Que n’és de ruc
el fer que clua
et el nus que fa
quedant en fi lo cos.

 

Edor de ser
ab fi carat de bo
remensa d’arts e de mecs
quan s’és de franchiment
fuita la veu de massa cadalsa
roman absent de fibra cofent
trucatge
vent
buró de fem
e bota a la galta fonent.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
TELEGRAMA

 

Relació imagino
obstinadament deshinibida
stop
lliures possible desengany
stop
acariciar-se
alfa
omega
stop.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
TROBANTIA

 

Jo sé del fil
que veient lo grec
part de les fuites.
Jo sé del fruir del llot
i estàtic menjar del mos.

 

Jo sé guarir lo bec
de les dolçors finites.
I l’agra llet jo sé cremar.

 

Jo sé de l’art al tard
i en clos posat
vertir mon ànsia.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Atès que el més empipador
de la merda de la muntanya
no és la pudor,
s’ha comprès
que amb aquests períodes,
fins deu pics de llarg
més consistents
que el producte eixugat,
el més nefast
és per al paper.
Per tant es fa:

 

una crida als fabricants
per un paper degradable
a la primera pluja!

 

A l’envoltori:

 

Panyol de consistència relativa;
la perdrà
setanta-dues hores després
d’haver-se extret el buit!

 

No us hi confiueu
sense el precinte!
I potser al principi
hi hauria algunes equivocacions
lleus, però. De ben segur.
Sens dubte el fet poètic
és el gran precursor.
Quin motor formidable ens empeny!

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
BAKTIVEDANTA SWAMI PRABUPADA

 

Cuántos colores
han debido esconder
al feo maestro,
rodeado de flores,
de piernas cruzadas,
de gran nariz.
Espirales!
rodead sus páginas,
copiad sin fin
la lección mal aprendida!

 

Tengo heridos
los diez dedos
de mis lejanas manos.
Suaves dolores
impregnan mi cuerpo
como el lejano
preludio de la muerte.
¿Crecerán también
las uñas en mi tumba?
¿O debo arder
en el Ganges
en aquel milenio
que me vio sufrir?

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
LES TROBAIRITZ

 

Io
sono sculento
marchanti de caras

 

te
obstetrica
d’infinita complachensa.

 

Due
due persona
e la malura.
Me
fortenza fratelli
noi
sono matto projetto
que no clusa
e no es
la serna de niente.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
En el lloc d’una comarca
de quin nom sense record,
no falla, vivia una cavalla
andromòrfica de talla,
ossada cavalcant color
de gos quan fuig.

 

Llegint i llanguint
acabar escrivint
l’adagi de l’arrel
que viu desarrelada.

 

I enamorat com estava
la feia aprendre al gat.

 

Resava l’arrel
que, per bellesa
irresponsable
enfetillat partia.
I, fins que no trobés un vincle
que, per heroic,
a ella, sa donzella,
dignament l’unís,
no tronaria.

 

Amb el llibre
que anava escrivint,
i la follia,
va anar repetint
com li sortien
els fets que l’enteniment
devilitat li suggeria.

 

Va anomenar
com ell mateix
aquelles enginyoses aventures
i, escomès per la vanitat
dels seus innombrables heterònims,
van certes les cripsis del seu nom.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

Joanòtica Blanquíssima
Martoblanc de Tiranot.
Joan Tomar de Ller,
lo Tirà de Blancamort.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
L’U

 

A dos de tres
quatre carbons
de cinc sentides
sis continents dorm.
Set dies no descansa
i vuit signatures
de nou nafres deu.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
LA GELEA DELS MUTANTS

 

Quasi astrònom, amb ben poc més que la llefiscosa gelea dels mutants, m’escapo dels crims que ens tornen irats i senils i viatjo en rigorosa cavalleria a les anelles saturnals on les abelles ruixen la ciutat hivernant-la lluny del Sol on milers de puces i remorosos eixams jeuen sense mides.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´


SELVES HIPERBÒRIES EN MANIOBRA

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

AUTOSTOP

 

Esgarrifat per la profecia
penjo el drap a la finestra
olorant la veritat.
Embriagat
pateixo a la carretera
el fred
la vergonya
i la caritat.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
La nostra personalitat és,
com dir-ho,
un gos en mans
d’un àngel estúpid.
Fixeu-vos
com prenen cicuta alguns,
sinó.
I com s’assemblen
els animals
als seus amos
que els volen!

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
GEÒRGICA

 

Camino per entre
deu trillons de llibres,
per entre columnes
lentíssimes de gent,
per entre els núvols
de la llet de Cassandra,
per entre els núvols
dels sospirs de Fàtima.
Camino entre el foc
mesurat de Maria,
la germana alquimista de Moisès.
Camino per trobar-me amb un dragó
que sóc jo mateix.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Els àulics s’enduien
la fina llista,
fiblant a tot hom
de crom neguit,
i el genet acròstic
de la vida,
en un immens registre,
salta dels altíssims
a composar-nos els vespres
de clara senectud.
Però, qui voldrà fer-se
tan vell com vosaltres,
bèsties penyores,
si ens mouen els dits
agres mencions
i les respostes,
sentides com inútils,
no aixequen ni la pols
seca i cansada
dels segles d’abans.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
Una-nit-en-el-Dècan
jo acariciava la Princesa Elefant
i el déu dels micos em preguntà:
Què hi fas tu aquí a l’Índia,
si ets de Sants?
És la història,
que la tinc mal acabada,
i els poemes cansats,
li vaig dir.

 

Com a mínim
que se sàpiga:
sé d’un tresor enterrat
a les platges de Goa
i d’un temple d’arròs
a les “stupes” de Katmândû.
Tinc un búfal blanc
a la riba del Ganges
i m’espera la Princesa Elefant
a la Vall del Immortals.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
POÈTICA BUGADA

 

Bressolats pels brams
d’estranys ocells encesos,
els clams dels clergues
repiquen els líquids
en forma de campanes.

 

Crits i sorolls
m’acompanyen en la feina
i les quimèriques coses
que he penjat dels fils
dansen el cant del te
que m’he pres
abans de començar.

 

L’aigua grisa
renuncia suaument a la roba
de fosca pols,
a poc a poc
em despullo,
compartint l’antiguitat
amb el gest
i rumio lentament la lleu veritat d’aquest moment.

 

Bugada i poema han compartit
el si del meu ésser,
i la nuesa més rodona
ha copul·lat
amb el tremp del sabó.
´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´
La poesia és
com les bromes,
si endins vas
més difícil és
que surti bé.

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

´ J.V.B., altaió 04 (co-reescriptura de joan vinuesa amb joan vinuesa, inèdit)