logo @ +

Darrera execució: el Llenguatge i l’Altre són u

assassinat de la ficció lingüística

-poema èpic?-

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

Abîme! Abîme! Abîme!
Le dieu manquè,
JE suis la victime…
dieu n’est pas!
dieu n’est plus!
Mais ils dourmaient tojours!
La veu fuig, a baix el mateix silenci de sempre
, horror,
-ossos ofegats al llot en moviment-
hi ha un tall al tapís fronterer del teatre
porta endins una dona plena,
el rostre clar retallat al contrallum celest
la verge mare, o la santa trinitat?
posats de prostituta
-les seves entranyes no guarden sinó un cos mort-
l’objecte supura -entremig la grisor -l’orc
-del fat -a la boca -element sígnic.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

Tossut el giny mecànic.
aliè compàs d’un temps fallit
és l’obstinació prosaica de dir.
com remors d’antics vestigis sibil·lins.
No cal no, ni cal dir, ni no.
al no-res no li cal fer,
acabada la història Ell no fa res.
impossibilitat d’orella -Tampoc-
ni podria -volent- tot perdut
clavar l’ull a la llengua grassa.
no pot la xifra mentre s’escola avall de l’infinit. Impossibilitat.
-de cap a cap -absència circumdant. Buit.
Drets, damunt els cossos dels altres
tenen al palmell clos tots els signes de l’alfabet
són els orats- putrefactes encara practiquen l’escriptura
s’escorxen les pestanyes l’altre a l’un
i l’un a l’altre -remugant-
entre les dents
i amb;

 

Vòmit, sang, fel, pus,
(h)i té el peu damunt la llengua:
el signe l’aboca irreverent a l’abisme
-al caire de l’estimball
una imatge no matèrica-
en la impossibilitat de l’oració
un crit llarg, després el mutisme,
Expressió de la ranera última
l’última lletra serà afònica.
Sense dir res -sense: és el mutisme
-la censura dels sacerdots
tallar la llengua a tots aquells -dit índex-
coneixedors dels secrets del llenguatge-
i resta el do de la profecia, glosa de l’avenir.
també a enderrocar el mur de la poesia
-verbal, rítmica, reticul·lada-.
La comunicació engendrà un fal·lus ev(a)itern
, bloc de pedra enorme i protector,
jaguda sota l’ombra, repenjada l’esquena al sexe,
nua i gratuïta en l’exaltació exhibicionista
ofereix el seu una verge -potser la darrera-
la darrera ben segur,
metàfora de l’expressió
d’allò que es diu dient
-Malgrat uns no diguin res
fins i no vulguin dir-ho
tot i que no diguin-
violada enèrgicament per tots,
els qui baden boca i endrecen sons
i cadascun dels qui escolten,
-l’acte és recíproc-
. Finalment cau morta
el cos esqueixat pel mig
del deliri fos no en resta res tret de la carnassa
-sacrifici de l’escriptura?-
mort de la Jove-Llengua
-i també dels llenguatges-
digestió infecunda car una vegada i altra
un cop més ressorgirà a cada obertura
nua dessota el símbol fàl·lic
Símbol ella també. -els llavis de bat a bat-
immortal, il·limitada, immaterial, irreal?
S’ha fet no tot allò que estava fora d’aquí -res
no naixerà mai més
la portadora de l’orgasme (-Gertrudis!)
ens desarem la llengua al calaix
o bé la donarem al cos
-dinàmicament-.

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´

 

Abisme! Abisme! Abisme!
Crida: però què feu?
Res, Ni ningú no el sent
si és mort el pare,
també ho és la concubina
-i el Llenguatge?- També! També!
Crits per la visió visible
experiència d’un final d’arrel
amb cada mot es mor la llengua.
mentre supura fàstics acaba de relliscar
-entre tots l’hem estimbat-
i es fa fonedís amb el silenci perllongant la mort en l’afonia,
s’estavella dins l’obertura,
joiós, l’home, ha soterrat el Verb.
com una lletania: És mort del tot el fill de déu

´ darrera execució, altaió 98 (editat com a premi local de Santa Perpètua de Mogoda)