logo @ +

“El deu, nombre perfecte que els grecs anomenen telos, prové del nombre dels dits de les mans, d’aquestes en sortí el pam, i del pam el peu; de coses particulars, que són anomenades mònades a Grècia. A les ciutats gregues, per tal com el colze té sis pams, van dividir el dracma, la moneda en ús, en sis peces iguals de bronze. En canvi, els romans, van dividir la moneda en deu peces de coure, per la qual cosa la denominació de la moneda és denari. Quan s’adonaren que un i altre número, el sis i el deu, eren perfectes, els sumaren en un de sol i n’obtingueren un de perfectíssim, el setze. La base d’això fou el peu. Perquè, en efecte, si del colze se’n treu dos pams, queda un peu de quatre pams i un pam de quatre dits.”

 

Vitruvi

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´


PRIMERA

 

de la closca d’un cargol a l’extrem d’un capitell
la partició a l’infinit de les estructures permet a l’ull
desvetllar les relacions internes entre la forma i el contingut

 

el melic és
l’altre extrem
d’un forat negre

 

l’arquitectura és col·lectiva; al teatre
la dissolució dels jos per formar entre tots
una gran orella

 

alçat, el braç, per fer ombra
com un tendal; o bé plegat
per fer de paravent dels ulls

 

cada empremta de cada part del cos
un color per traçar un plànol conceptual
del visible

 

vocals i consonants amuntegades a la llengua. Cada columna de signes
és un cordó umbilical
de la memòria

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´


SEGONA

 

del motlle de l’empremta del peu
els maons per a una arquitectura
d’un humanisme corpori

 

des de la part superior de l’orella
fins a la darrera ondulació i fins a l’extrem del lòbul
extendre-hi una maqueta funicular perquè no s’obstaculitzi la veu

 

l’espai comença
al centre
d’un mateix

 

l’ull del capitell
és un cal·ligrama
d’elogi a la follia

 

el pam, de la pintura a la cova
a la mesura de longituds, mostra la diversitat biològica
amb irregularitat inductiva

 

així com hi ha columnes masculines i femenines,
amb la llengua fer aflorar els gèneres
per esdevenir l’alteritat

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´


TERCERA

 

les espirals hipnòtiques dels capitells
són ulls irisats
amb una escriptura linial

 

clavat al melic
el compàs traça una línia contínua de la punta dels dits
a la punta del nas

 

els amfiteatres tenen forma d’orella
perquè l’acústica hi sigui
perfecta

 

de la mescla dels àtoms
a les estructures del visible. El cos és una combinatòria dels seus
fragments. Els peus són patrons de mesura

 

les estries fan córrer l’aigua
per la columna com la llengua
empeny paraules

 

alçant els braços damunt del cap
per protegir-se de la pluja es forma
la primera maqueta d’una cabana

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´


QUARTA

 

aconduir l’eco a través de les parets
per provocar la dansa dels otòlits:
el vertigen dels miratges

 

la màquina de guerra té com a virtut
fer invisible la mà, l’automatisme dels ginys
permet als mancs de pintar la realitat

 

transitar un plànol
com qui avança sempre a l’encalç de si mateix
caminant pels volums imaginats

 

timpans i frontons
han de tenir una lleugera inclinació cap a les celles
per contrarestar la força centrífuga dels ulls

 

cada llengua de marbre
conté tantes vetes
com lletres té l’abecedari

 

la rosa dels vents
palplantada al bell mig de la ciutat
disposa un urbanisme amb un melic concèntric

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´


CINQUENA

 

donar vida a una escultura, un cos
construït a partir de fragments,
és la utopia del no melic

 

el número en la seva operació de càlcul
xifra el pentagrama d’una harmonia vocàlica,
deriva de la fonètica a la matemàtica dels significats

 

l’espiral és l’escriptura de l’ull.
El mapa genètic és un poema,
una combinació de signes en rotació

 

el dit índex
és el tampó d’una geografia,
una il·lustració de l’arquitectura de cada cos

 

una immensa columna de carn
fertilitza cadascuna de les cavitats
de la nostra paraula

 

el peu agermana les metàfores:
a mesura que va avançant dibuixa el seu rastre.
L’itinerari dimensiona l’estructura de les neurones

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´


SISENA

 

la diversitat de peus provoca una escala cromàtica més extensa.
Ni el peu del rei
no pot pautar el colorímetre

 

els fonemes rebotats per les parets del pavelló s’aturen en un so fix:
diatessaron, diapente, diapason, disdiatessaron, disdiapente, disdiapason.
Revelen en el nom la seva xifra

 

mesurar els objectes a pams és un acte d’excentricitat,
desvia l’atenció del propi centre
per poder-se reconèixer en l’objecte

 

tot mirant-nos el melic
el dibuix de les constel·lacions és un plànol de l’espai,
un autorretrat

 

l’ull d’una escala, l’ull de bou, l’ull d’un bossell, l’ull d’una font, l’ull d’un molí…
l’edifici es dota de múltiples obertures
per eixamplar el seu camp visual

 

planta, alçat i perspectiva;
o bé,
ortografia, iconografia i escenografia

 

´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´´


INSTRUCCIONS

 

Els pitagòrics escrivien les seves teories en una estructura cúbica: van fixar el cub com a conjunt de 216 versos, on cada norma no sobrepassés els tres versos. El cub és un cos quadrat amb totes les cares de la mateixa amplada. Quan es llança manté l’estabilitat repenjant una cara al terra si no se’l toca, com passa amb els daus. Sembla ser que van fer l’analogia en comprovar que, com passa amb el cub, sigui quina sigui la forma com es consideri aquest nombre de versos la ment sempre aconsegueix una estabilitat inamobible en la memòria.

 

´ analogia, altaió 02 (publicat a la revista “Al Buit”, número T:)