logo @ +

el poema que fa onze d’aquest poemari de vint-i-cinc del Joan Carles fa prou evident que parlar d’una matança sempre hauria de ser parlar de política i no pas d’ètica - com explicita la incitació d’aquest primer vers a convertir cada full del llibre en un projectil rebregat per entaforar entre cella i cella xifres de poesia - encara que tot sovint sigui prosa retallada sense puntuar - ben lluny de les intencions de l’autor - Byron - que també era lord i espiritual - va decidir un any abans de morir de febres que havia de participar activament en el món - potser per comprendre’l - i es va enrolar a la lluita de la Llibertat un any després que els turcs massacressin els pobres atletes - els rics - com els capellans - ja se sap que sempre arriben tard - si és que hi van - al camp de batalla - he de confessar que llegeixo el llibre en plena diada - al bell mig del Fossar - de les moreres de la Casa de la Moneda - i del Wall Trade Center - i pensar que a Khios els catalans també hi van fer de les seves - per sort els infidels foragitaren els conqueridors amb barretina i pa amb tomàquet - poc a poc em deixo convèncer a mi mateix que aquest llibre cal llegir-lo - si bé només a cua d’ull - per aprendre en contra de la seva tesi principal - i oposat a la cita de Jaspers que entre d’altres obre el llibre - que no és pas l’oblit que ens fa culpables sinó ben al contrari la memòria - que l’Aministia és indestriable d’oblidar i dialogar mentre recordar és terreny adobat al monòleg i la pluralitat dels punts de vista - fer un discurs ètic és parlar de l’esperit - en una guerra no hi ha mai bons i dolents - la batalla de les poltrones sempre fa salat i és terreny adobat als imparables - fer un discurs polític és parlar de la carn i del sexe - de la impossibilitat dels mots per fer-ne memòria i no pas sal - parlar de poesia - oh - la poesia - per sort hom la llegeix sense necessitat de fer-ne un exercici de memòria - el que no es pot oblidar és aquest pebeter que algú ha entaforat a la plaça d’un mal gust olímpic - sort que som al setembre i no pas al nadal - i que la crítica manté la seva Autonomia... encara que sigui a cops de paperam!

 

´ pilotes de paper immenses..., altaió 04 (crítica literària per al diari Avui [Joan Carles Gonzàlez Pujalte, La matança de Quios, Pagès editors, Biblioteca de la Suda 78, Lleida, 2004])