logo @ +

He obert el correu electrònic i m’hi he trobat un missatge del Pedrals tot demanant-me una columneta per la revista Esplàncnic, i m’hi poso tot pensant si el que vol no és més aviat un text. Posats a fer, i a desfer dubtes, consulto el DIEC per esclarir-me i tot passejant els ulls per la “columna” superior esquerra m’adono que la lectura és una qüestió de moviment i, doncs, que així com marxen els soldats l’escriptura també avança a ritme de “batalles”. La descoberta podria bastir un article, de manera que la curiositat m’obliga a fer un cop d’ull a la paraula immediatament antecedent a “columna”, “columel·la”, i mentre entre rialles recordo la Colometa intento memoritzar que així s’en diu de l’eix ossi del cargol de l’òrgan de l’oïda. Tot intentant dilucidar l’encert de la pensada decideixo consultar “marxar”. Obro el diccionari per la pàgina 1185 i faig notar que el mateix any a Senlis s’hi construí el timpà de la verge. Primera coincidència?

 

Em poso a llegir la definició de marxar, sempre endavant, i observo astorat que just dessota hi figuren els “marxians” (No pas els marcians. Ni els marians). De marxians passo al “marxisme”, als marxistes, i al “marxívol”, una planta de fulles totes “caulinars” (vaja, que tenen forma de tija ben ferma i dreta), amb els segments estrets i de flors verdoses, molt primerenques, que viu sobretot a les rauredes clares i poc humides. Quina flor més mascle! S’hi amaga potser encriptada una referència als eco-marxistes d’avui en dia i a l’obligació de conjuntar el verd i el roig amb el violeta? Per sorpresa meva, tot capficat en la iniciativa, en alçar els ulls observo astorat que ben bé al costat seu hi ha la paraula “mascarell”. He de confessar que aquesta troballa no em tranquil·litza, i és que em sembla ben difícil relacionar el mascarell i el comunisme.

 

No em provoca cap sorpresa descobrir-hi un ocell marí, però em neguiteja més que em remeti al “carbó” i en la seva dotzena accepció. Sobretot perquè les dotzenes sempre són d’ous i no cal dir que el nou terme es presta prest a la dislèxia. I és clar, el carbó del Mascarell és un fong paràsit del gènere ustilago del grup dels basidiomicets, que produeix la malaltia del mateix nom. I d’aquest carbó passem al “sutge”. Alguns em direu que el datisme és un recurs sense justícia, però carall quina sorpresa saber que el sutge és l’estalzim, i és clar, d’estalzim a l’Stalin. És casualitat que apareguin junts aquests dos carbons? Miro “estalinisme” i just damunt “estalagmític”, “estalagmita”, “estalactític”, “estalactita” i ja hi tronem a ser a la columna. Just dessota “estaló” i “estaloc” em duen a la mateixa pàgina, al damunt l’estalactita, on “estaiar” i “estai” fan corda del cap d’un arbre al peu del de més endavant, impedint que l’arbre es decanti enrere, però no que devingui llenya. Després de la botànica i la mineralogia hi ha “estagnació”. Ara sí que sembla un camí tot acabat, però m’apareix “estagflació” quan m’estanco amb “inflació”.

 

Damunt l’”infix” i davall l’”inflaconys”: Serrà de bou, el peix teleosti. I aquest peixot d’esquelet ossi? El seu cosí “trotllo” és just damunt Trotski. I és que perseguint el serrà arribem al “trotskista” i ara sí que ja perdo la vista. Em dic a mi mateix que això és un complot i penso que se’n salvarà el “bou”, malgrat tot. Però essent com som de la cultura del piolet ja veig que aviat m’hi trobo a pleret, just al damunt m’hi trobo el “trot” i ja tinc en moviment els bous i tot. Val a dir que la manera ràpida de caminar o feinejar amb afany i llestesa avançant i posant alternativament a terra el parell de potes anterior dreta i posterior esquerra i el parell de potes anterior esquerra i posterior dreta em sembla una bona manera de fer. Davant tantes casualitats sobren els debats. I si s’hi amaga algun altre columnista? Comprovo “leninista”.

 

El leninisme “lenifica”? Ara ja començo a fer figa. “Lenificar” és “mitigar”, que té fi per dalt a “mitificar”, i per sota a “musclos” i “míting”. Òbviament, la qüestió és ben clara, “lenitiu” que lenifica fa de Lenin tot un mite. I així, doncs, els musclos van als mítings? Provenen els leninistes de la lenitat? O bé la lenició ha afectat de metàstasi les aigües “lenítiques” (estagnants) i ha fet naufragar en massa les consonants? En tot cas lenificar els càstigs és un fenòmen d’afebliment consonàntic que afecta les consonants intervocàliques? I el leninisme, és un fenòmen d’afebliment semàntic que afecta vocals i consonants? Fet i fet, no és per casualitat que el diccionari ens duu de ple a les aigües “estagnants”, just dessobre l’estalinisme. I és que si Stalin provoca inflació caldria suposar que “estagflació” no hi és pas per atzar just uns mots avall. I encara menys topar de nou amb l’estalzim i de nou cap a la 1185.

 

Conclusió: el DIEC és un Diccionari de l’Institut d’Estudis Columnistes o Comunistes? És casualitat que les tapes siguin vermelles? Tot llibre que sobrepassi les cent pàgines hauria de ser excomulgat de les estanteries? Si la línia de flotació d’un poema s’allarga més enllà del vers caldrà fixar amb sarjants la rima a tall de pàgina? Si ja està tot dit i escrit els diccionaris fan realitat la utopia de l’escriptura automàtica? És casualitat que el Pompeu també tingui les tapes roges? Qui trota, doncs, és trotsquista? Es pot traduir aquest article?

 

O potser el català és un idioma comunista?

 

´ dir ecs, altaió 04 (revista "Esplàncnic")