logo @ +

De la impossibilitat, i del desig. L’home sempre ha vist la possibilitat de volar com una conquesta extraordinària. No tenim ales, però els descobriments científics i la tècnica han permès inventar múltiples pròtesis mecàniques per evitar aquesta frustració. Dels éssers alats n’hem extret simbiosis que ens han fet possible desfer les dificultats. Ben al contrari, alguns insectes -entre ells les papallones dels cucs de seda- han abandonat els costums més aeris en benefici d’una especialització biològica terrestre. Deixar de volar ha estat una necessitat de cara a la supervivència de l’espècie. La suspensió, l’elevació ingràvida dels elements, és una dèria comú al fet de transformar els objectes en elements estètics: la metamorfosi. L’especialització i l’evolució zoològica semblen negar la fal·lera humana per girar de cap per avall els conceptes i els materials. L’ala, formada a l’interior informe de la crisàl·lide per un grumoll espès de cèl·lules, és una filigrana d’enginyeria que l’hèlice només és capaç d’insinuar. Ben lluny de la mímesi, l’hèlice fa possible el que no ho és, aconsegueix fer visible el vol només quan resta estàtica. L’art és un acte de prestidigitació més que no pas una respresentació de la natura. Per retornar a l’aire l’hèlice arrenca a córrer i esdevé transparent, com si fragmentada en un polsim microscòpic de les seves serradures en fes un vent alisi capaç d’escriure entre els núvols una llarga sextina, esfilagarçada. La pintura aèria de Xavier Déu és feta de polsims, fum, pigments... i cera. De l’ala a l’aire tot passant per uns materials que es posen en dansa suspesos a l’horitzó de l’ull. De l’aire a l’ala tornar a fer vent les masses compactes de les formes esmicolant els seus elements fins a la mínima expressió, que alhora n’és la màxima. La simplicitat de la transparència potser ens fa pensar que la millor de les solucions era la d’Ícar. No pas adoptar pròtesis de vent sinó escuplir el propi cos per fer-ne una nova genètica. A base de ceres. I d’aire calent. Per això se’ns proposa que aprenguem dels apicultors a emprar els seus manxadors de fums per endormiscar amb l’esforç d’una fumada la pintura tota. Quan biologia i estètica agermanin els seus camins investigarem les possibilitats per fer ingerts a la pell d’ales de papallona tropical, negres com per poder negar tanta ploma dels serafins. Només aleshores podrem volar sense necessitat d’aixecar els peus de terra.

 

´ fer visible l'aire, altaió 04 (programa de mà Galeria Metropolitana de Barcelona)