logo @ +

Jaguda dessota la cúpula celest -kitsch, l’estètica del cutre genera metàfores de signe invers, fora de la textura tipogràfica- la física nuclear reflexionava a l’entorn de la Síndrome de la Xina. El nucli atòmic concentrat en una massa xuclada endins l’escorça i capaç de travessar el globus terraqui a l’extrem de les antípodes. Així mateix Ícar travestia en l’intent de la utopia els desordres del visible. Si una papallona -travessada pel melic; el punxó que l’adhereix sucosament al cartró pluma; disposada a l’atzar per rebre una màcula ardent de cera d’abelles- és capaç tota sola de provocar un huracà a l’altra banda de les paral·leles -traces d’un text esfilagarsat com un capoll de cuc de seda tornassolada- el pinzell regalima ales d’insecte i antenes d’escarbats i potes de grill i limfes i ous d’estruç i espermatozous i hora blava i copul·lativa. L’ull al microscopi, el crític escruta atentament el traç dels pigments. Se’n faran radiografies per observar-ne el relleu! Roig damunt groc i blau i verd el colorímetre deriva el pantone. El món microscopi conspira la semàntica del visible. D’un cop d’ull les escames colorejades del divers i del comú s’acumulen i superposen per desemmascarar l’impressionisme, el figurativisme, l’avantguarda, el paisatgisme, l’art. El real invisible xifra les estructures poètiques -la fotografia estampa la imatge per fer-la visible, el flash inflama l’ala- de la llum -i es va fer. Déu interposà l’atzar i el mètode en una mecànica dels elements primaris: el vent. El vol. Els alisis del desig. La fragilitat del dandi -La seva meticulositat indumentària- es manifesta en
-d’una elegància subtil, centrada en les solapes on- la seva follia -desfila la seva col·lecció de lepidòpters degudament travessats per un imperdible. L’ull escruta el cuc digestiu de la imaginació, la metamorfosi de la idea. La invisibilitat radica en la transparència, de la permeabilitat a les imatges d’una lent al calidoscopi metracrilat de les ales d’una abella. Així mateix Ícar travestia el globus terraqui dessota la cúpula celest. La física nuclear
-kitsch- reflexionava a l’entorn de la Xina. Jaguda, l’estètica del cutre fora de la textura tipogràfica i capaç de travessar endins l’escorça a l’extrem de les metàfores de signe invers. Síndrome de la utopia de les antípodes. El desordre genera el nucli atòmic concentrat en una massa xuclada en l’intent del visible. L’aleteig constant, l’alfabet en dansa, les pampallugues i les interrupcions de la projecció. Pintura.

(en ple Mediterrani, transitant cap a Mallorca)

 

´ d'allò que estan fetes les coses, altaió 02 (programa de mà de l'exposició de Xavier Déu a l'Institut Francès de Barcelona)